Moviment il·liri: diferència entre les revisions

El '''moviment il·liri''' (en [[Croat (llengua)|croat]] ''Ilirski pokret''), també conegut amb el nom de '''renaixement nacional croat''' (''Hrvatski narodni preporod''), va ser una campanya cultural i política iniciada per un grup intel·lectuals croats joves [[Croàcia|croats]] durant la primera meitat del {{segle|XIX}}, al voltant dels anys 1835–1849 (hi ha un cert desacord sobre la data oficial).<ref>Despalatovic, Elinor Murray. Ljudevit Gaj and the Illyrian Movement. Nova York: East European Quarterly, 1975.</ref> Aquest moviment va tenir com a objectiu crear un centre nacional croat en [[Àustria-Hongria]] a través de la unitat lingüística i ètnica entre els [[eslaus del Sud]].

 

En el {{segle|XIX}} a Europa, el [[liberalisme]] i el [[nacionalisme]] van ser les ideologies que arribaren a l'avantguarda de la cultura política. A l'Europa oriental, on l'[[Imperi Habsburg]] havia tingut per un temps el control sobre una varietat de grups ètnics i culturals, el nacionalisme va aparèixer en un format estàndard. El començament del {{segle|XIX}}, "va ser el període en què els més petits, majoritàriament les nacionalitats eslaves de l'imperi - txecs, eslovacs, eslovens, croats, serbis, ucraïnesos - van recordar les seves tradicions històriques, van reviure les seves llengües maternes com a llengües literàries, les seves tradicions i reapropiat folklore, en definitiva van reafirmar la seva existència com a nacions".<ref>Sperber, Jonathan. The European Revolutions, 1848-1851. New York: Cambridge University Press, 2005. page 99.</ref> Aquest renaixement del patrimoni nacional abasta el moviment il·liri de Croàcia.

 

El 1813, el bisbe de Zagreb [[Maksimilijan Vrhovac]] va publicar un al·legat a favor de la col·lecció de "tresors nacionals" (''Poziv na sve duhovne pastire svoje biskupije'' ''Parle amb els pastors espirituals de la seva diòcesi''), anunciant així el moviment de renovació nacional.

 

Igual que Croàcia, va sentir una agitació nacionalista en aquest moment, també ho van fer els seus veïns més grans, Hongria i Àustria. Els croats es sentien incòmodes amb l'augment del [[Hongarès|nacionalisme hongarès]], que perseguia la reducció de l'autonomia de Croàcia i l'augment de la [[magiar|magiarització]]. Per tal de preservar la seva autonomia, els croats dugueren a terme un aprofundiment de la seva cultura i un renaixement del seu patrimoni.