Diferència entre revisions de la pàgina «Història de Villena»

m
→‎Antiguitat: Afegint enllaç
m (Commonscat de WD)
m (→‎Antiguitat: Afegint enllaç)
 
 
== Antiguitat ==
Després de l'Edat del Bronze, es va produir a la zona un esfondrament poblacional, la recuperació del qual no va tindre lloc fins a l'Edat Moderna.<ref name="medina alquerías">{{Ref-llibre|cognom=|mes=octubre|capítol=Alquerías fortificadas del Vianlopó|pàgines=107-138|isbn=84-96206-28-9|llengua=español|lloc=Alicante, Elda|editorial=Excma. Diputación Provincial de Alicante y Centre d'EStudis Locals del Vinalopó|any=2003|nom=José Luis|edició=1ª|títol=De la medina a la vila: II Jornadas de Arqueología Medieval|coautors=|editor=Francisco Javier Jover Maestre; Concepción Navarro Poveda|autor2=|enllaçautor=|cita=}}</ref> No obstant això, la continuïtat del procés humà està constatada per la presència de jaciments [[Península Ibèrica|ibèrics]], que van tindre assentaments al puntal de Salines, [[el Zaricejo]] i la [[serra de la Vila]], on ara estan les restes del [[Castell de Salvatierra (Villena)|castell de Salvatierra]].<ref name="prehistoria poblamiento">{{Ref-llibre|cognom=SOLER GARCÍA|nom=José María|enllaçautor=José María Soler García|títol=Villena : Prehistoria - Historia - Monumentos|edició=1ª|any=2002|editorial=Imprenta Taravilla|lloc=Madrid|llengua=español|isbn=84-95112-05-1|id=|pàgines=178|capítol=Prehistoria: El poblamiento prehistórico del término villenense|cita=}}</ref> No obstant això, aquests assentaments, juntament amb altres propers, no van ser en realitat més que menuts poblats no molt majors que un llogaret. També els [[celtes]] van deixar la seua empremta en la necròpoli d'incineració del Penyal del Rei (als Picatxos de Cabrera).
 
Encara que no s'ha trobat cap nucli de població estable durant l'època romana, sí que han aparegut restes d'almenys quatre [[Vil·la|viles]] repartides per tot el terme. Es creu que la població va caure en tota l'àrea, ja que en un territori d'uns 40 km a la redona, els poblats ibèrics es van destruir o es van abandonar i no es van substituir per cap ciutat, sinó que els habitants es van distribuir en explotacions agrícoles.<ref>{{Ref-publicació|cognom=RUIZ MOLINA|nom=Liborio|enllaçautor=|article=El Hisn rural de Yecla: aportaciones a la arqueología musulmana de la Región de Murcia en áreas del interior|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=52902&orden=172806&info=link|llengua=español|publicació=Miscelánea medieval murciana|editorial=|lloc=|volum=16|exemplar=|pàgines=235-272|data=1990‑1991|citació=|issn=0210-4903}}</ref> La vila de ''Candela'' (entre [[La Canyada (Alt Vinalopó)|la Canyada]] i [[Biar]]) és el jaciment més important, amb més de 4000 m² d'extensió. Els altres són Casa de Nazario (als peus de la Peña Rubia), La Torre (entre [[Saix]] i Villena, en el camí a [[Castalla]]) i ''Casas del Campo'' (prop de [[Cabdet]]).<ref name="historia27">{{Ref-web|url=http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/0139439531559135639191802/023057_033.pdf|títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta= 12 d'agost de 2009|cognom=SOLER GARCÍA|nom=José María|enllaçautor=José María Soler García|data=2006|format=pdf|editor=Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|pàgina=27|llengua=español}}</ref> Aquestes viles són poques en nombre i d'una grandària no molt gran, ja que estaven situades a la zona més allunyada de la urbs de la zona, que era [[Elx|Ilici]].<ref name="medina alquerías">{{Ref-llibre|cognom=|mes=octubre|capítol=Alquerías fortificadas del Vianlopó|pàgines=107-138|isbn=84-96206-28-9|llengua=español|lloc=Alicante, Elda|editorial=Excma. Diputación Provincial de Alicante y Centre d'EStudis Locals del Vinalopó|any=2003|nom=José Luis|edició=1ª|títol=De la medina a la vila: II Jornadas de Arqueología Medieval|coautors=|editor=Francisco Javier Jover Maestre; Concepción Navarro Poveda|autor2=|enllaçautor=|cita=}}</ref> Cal afegir a aquests jaciments troballes monetàries i ceràmiques, així com restes de [[Centuriació romana|centuriació]] (divisió de la terra en lots), que demostren que la romanització va ser intensa a la zona, sobretot perquè per la [[vall del Vinalopó]] circulava la [[Via Augusta]], de la qual queden [[Trinxera|trinxeres]] al terme que donen constància del seu pas.<ref>{{Ref-llibre|editorial=Editorial Prensa Valenciana|editor=|coautors=|títol=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any=2009|volum=Cultura|capítol=Valle del Vinalopó}}</ref><ref>{{Ref-llibre|editorial=Editorial Prensa Valenciana|editor=|coautors=|títol=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|any=2009|volum=Cultura|capítol=Vía Augusta}}</ref> Prova de la importància d'aquesta via en el procés és que la zona més intensament romanitzada és la que hui dia rep el nom de la ''Losilla'', topònim que l'arqueòleg [[Miquel Tarradell i Mateu|Miquel Tarradell]] relaciona amb les lloses de la calçada romana, com ocorre en altres llocs del país ([[la Llosa]], [[la Llosa de Ranes]], [[la Llosa del Bisbe]], etc.).<ref name="prehistoria romanización">{{Ref-llibre|cognom=SOLER GARCÍA|nom=José María|enllaçautor=José María Soler García|títol=Villena : Prehistoria - Historia - Monumentos|edició=1ª|any=2002|editorial=Imprenta Taravilla|lloc=Madrid|llengua=español|isbn=84-95112-05-1|id=|pàgines=178|capítol=Prehistoria: La romanización de la comarca villenense|cita=}}</ref> Si bé aquestes viles van sofrir en certa manera la gran commoció del segle III, van tindre un període de florida durant els segles IV i V, la qual cosa no es correspon amb les terrorífiques descripcions de l'època que ens brinden [[Hidaci]] i Osori.<ref name="historia31">{{Ref-web|url=http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_039.pdf|títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta= 12 d'agost de 2009|cognom=SOLER GARCÍA|nom=José María|enllaçautor=José María Soler García|data=2006|format=pdf|editor=Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|pàgina=31|llengua=español}}</ref>
12.810

modificacions