Diferència entre revisions de la pàgina «Art visigòtic»

8.775 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Revertides les edicions de Ramon077. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: editor visual Substitució Revertida
m (Revertides les edicions de Ramon077. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
[[Fitxer:Església_de_Santa_Maria_de_Terrassa_(2010).jpg|miniatura|Església de Santa Maria de Terrassa]]
 
L{{'}}'''art visigòtic''' és un estil artístic enquadrat dins de l'[[art preromànic]]. Es va desenvolupar sota domini polític dels [[visigots]], particularment durant el [[Regne de Toledo]], principalment entre els segles [[segle V|V]] i [[Segle VII|VII]].
{{ORDENA:Art Visigotic}}
 
== Context històric ==
L'[[Imperi Romà]] havia anat creixent i s'havia anat expandint cap als pobles [[bàrbars]]. Com que la seva gent estava tan satisfeta de l'imperi i la seva estructura política era tan estable, semblava que tot l'univers fos seu. En aquest sentiment de pertinença de l'univers, el [[cristianisme]] hi té molt a veure, fins i tot, quan l'Imperi romà es va acabar, el cristianisme va ser l'única estructura on agafar-se en un moment de desordre. Els pobles bàrbars van assimilar la cultura romana i el cristianisme, i la van barrejar amb la seva pròpia cultura.
 
Per la seva banda, els visigots van estar durant molts anys a la frontera de l'Imperi romà abans d'establir la seva capital a Tolosa. Els visigots van ser el poble germànic més romanitzat a causa de la seva col·laboració amb els [[romans]].
 
Com que els visigots eren més dèbils militarment en relació amb els [[francs]], es van veure obligats a expandir-se cap al sud, més avall dels [[Pirineus]]. I al {{segle|VI}}, el Regne visigòtic va nomenar [[Toledo]] la seva capital. Aquest regne va tenir la seva major expansió amb el regnat de [[Leovigild|Leovigildo]] (573-586). Van tenir tota la península Iberica sota el seu domini, tot i que només n'ocupaven la [[meseta]].
 
Tot i que els visigots van estar en contacte amb els romans, no els van influir gaire en la construcció d'esglésies. L'arquitectura presentava formes hispanoromanes a causa del contacte dels visigots amb els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]].
 
== Característiques generals ==
L'art visigòtic, el podem trobar en forma d'[[arquitectura]], [[escultura]] i [[orfebreria]], però no en forma de pintura. La religió hi juga un paper fonamental, pel fet que l'art i els espais amb finalitat política o privada poden ser reutilitzats de l'època hispanoromana, però en l'aspecte religiós hi ha una ruptura total. Les seves influències són variades, amb aspectes de l'art preromà, grec, romà, nord-africà, paleocristià i romà d'Orient.
 
== Etapes ==
La importància de l'aspecte religiós en l'art visigòtic fa aquest factor fonamental a l'hora de dividir la seva cronologia. Habitualment, s'hi fa en dues etapes: una primera, en què l'[[arrianisme]] és la religió oficial de l'estat, i una segona després de la conversió al [[catolicisme]] de [[Recared]], l'any [[587]].
 
En la primera etapa, no hi ha un estil gaire definit a causa de la poca unitat política i religiosa. És més aviat una transició de l'art hispanoromà. Tot i així, hi va haver un seguit de troballes de les grans necròpolis de Castella i Lleó, des de la d'Herrera de Pisuerga (Palència) fins a la de Carpio de Tajo (Toledo), amb grans fíbules d'arc que primer eren d'argent i sense ornamentació, i posteriorment estaven foses amb un cisellat al damunt i un conjunt de sivelles de cinyell de gran placa, decorades amb almandina d'imitació de pedreria. Aquestes peces són típicament visigòtiques i van coexistir durant el s. VI amb les arquitectures paleocristianes de tradició mediterrània.
 
La segona etapa en quedà formada principalment al {{segle|VII|s}}. És en aquesta fase que se'n troben la major part dels monuments i també els més esplendorosos.
 
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Planta basilical.png|miniatura|esquerra|Exemple de planta basilical a l'[[església de San Juan Bautista de Baños]]]]
 
L'arquitectura visigòtica es caracteritza per la seva preeminència, més aviat d'unes dimensions modestes. Una de les poques excepcions de l'aspecte és la ciutat de [[Recàpolis]].
 
Les esglésies tenen [[Planta (arquitectura)|planta]] d'aspecte basilical [[Arquitectura paleocristiana|paleocristià]], en tres naus com a modificacions de la [[creu grega]] [[Arquitectura romana d'Orient|romana d'Orient]]. L'[[absis]] en pot presentar forma de ferradura, però és quadrat a partir de l'etapa cristiana. Els interiors són poc il·luminats per l'escassetat de ventalls en els murs de grans blocs de [[pedra]] en [[carreu]], tot i que els sostres solen estar fets de fusta. Un altre element característic és l'[[arc de ferradura]] juntament amb la [[volta de canó]]. Pel que fa a les columnes, els [[capitells]] tenen influències tant de l'[[estil corinti]] com del romà d'Orient amb l'''[[iconòstasi]]'', una mampara petita situada al presbiteri que aïlla el sacerdot durant la consagració.
 
Algunes de les esglésies que pertanyen a aquest art són les següents:
* [[Església de San Juan Bautista de Baños de Cerrato|San Juan Bautista]] de [[Venta de Baños]] ([[Província de Palència|Palència]]), construïda per [[Recesvint]] al [[661]]. Presenta una planta basilical, amb tres absis quadrangulars, capitells corintis i [[pòrtic]] de ferradura, així com relleus exteriors. És el més representatiu i més antic de l'art visigòtic catòlic.
* [[Ermita de Santa María de Quintanilla de las Viñas|Santa María]] de [[Quintanilla de las Viñas]] ([[Província de Burgos|Burgos]]), de la qual tan sols es conserva l'absis i el [[transsepte]]. A l'arc triomfal, els capitells i els murs exteriors inclouen relleus visigòtics.
* [[Església de San Pedro de la Nave|San Pedro de la Nave]] a [[San Pedro de la Nave-Almendra]] ([[Província de Zamora|Zamora]]), de finals del segle VII i traslladada el [[1930]]. Presenta una planta combinada basilical i de creu grega i uns destacats relleus als capitells romans d'Orient.
* [[Església de Santa Comba|Santa Comba]] a [[Bande]] ([[Província d'Ourense|Ourense]]), que presenta una planta de creu grega, columnes romanes reutilitzades i decoració influenciada per l'[[art asturià]].
* El conjunt d'[[Esglésies de Sant Pere de Terrassa|esglésies de Sant Pere]] a [[Terrassa]] ([[Província de Barcelona|Barcelona]]).
 
== Escultura ==
L'escultura visigoda, la podem trobar en l'ornamentació dels capitells, en els [[sarcòfags]] i en la decoració arquitectònica, com els relleus. En els capitells, els relleus estan decorats amb formes florals, animals, i geomètriques. La tècnica que utilitzaven en la taula llaurada dels capitells és el bisell i la cubeta o reserva per al fons, que en són les típiques de l'art visigòtic.
 
Pel que fa a l'escultura visigoda, no trobem cap peça exempta. Totes les obres que trobem estan a les esglésies que formen part d'aquest art.
 
== Orfebreria ==
[[Fitxer:Tesoro de Guarrazar (M.A.N. Madrid) 01.jpg|miniatura|125px|[[Corona de Recesvint]]]]
L'orfebreria és un capítol destacat de l'art visigòtic. Es pot dividir en dues categories: les obres de tipus religiós i reial, i les peces d'ús personal.
 
Les joies i les peces d'orfebreria religiosa, normalment, estaven fetes d'or o de bronze recobert d'or. Feien servir diverses tècniques: fosa retocada i gravada, soldadures i incrustacions. Eren conegudes per l'ús de l'estil ''[[cloisonée]]'', que és la divisió d'una superfície en petites seccions per a incrustar-hi vidre o pedres, emmarcades en or per fer-ne augmentar la lluminositat.
 
Dins l'orfebreria visigoda, són molt importants les corones votives que es pengen sobre els altars, per [[sivella|sivelles]] o [[fíbula|fíbules]], i les tanques de cinturons circulars, rectangulars o en forma d'àguila amb vidres encastats de diversos colors.
 
Un exemple d'orfebreria visigoda és la [[corona de Recesvint]], rei visigot del segle VII, que forma part del [[tresor de Guarrazar]]. La corona és un cos cilíndric doble d'or i pedres precioses (granades, safirs i perles). A la part superior, es troben quatre cadenes, de les quals hi ha penjades la corona i una creu.
 
== Art visigòtic a Catalunya ==
A Catalunya, no hi ha gaire art visigòtic perquè mai no hi va haver nuclis visigòtics a causa del fet que hi havia molta densitat de població hispanoromana cristiana. Tot i així, hi ha alguna cosa d'aquest art, per exemple, una fortificació del puig Rom (Alt Empordà) o el temple amb absis d'arc de ferradura de l'amfiteatre de Tarragona.
 
== Bibliografia ==
* J. R. Triadó Tur; M. Pendás Garia; X. Triadó Subirana, “Història de l'Art”, Ed. Vicens Vives, 2009, Barcelona.
* A. Fernández; E. Barnechea; J. R. Haro; A. González, “ARS, Història de l'Art”, Ed. Vicens Vives, 1998-1999, Barcelona.
* E. Valdearcos, “El Arte Romano”, Clio 34, 2008.
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
* {{GEC|0217894|art visigòtic}}
* http://arteinternacional.blogspot.com/2009/06/arte-visigodo-s-v-viii-arquitectura-y.html.
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Art Visigotic}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Art visigot| ]]
17.837

modificacions