Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh: diferència entre les revisions

A la mort de Tamerlà el [[18 de febrer]] de [[1405]], Pir Muhàmmad va conservar aquest govern, aparentment amb preeminència sobre els seus germans. Devia ser a l’abril quan es va convocar una reunió d’amirs i notables, però no hi havia acord: uns demanaven formar un estat amb un diploma d’investidura del califa abbàssida del Caire; uns altres proposaven sotmetre’s a Muhammad Umar del [[Takhi-i-Hulagu]] (L'[[Azerbaidjan]] i l'Iraq Ajamnita era governat per la branca de [[Mihran Shah]], el qual tenia deu fills dos dels quals (Abu Bakr i Muhammad Umar) tot seguit van començar a disputar entre ells); uns tercers proposaven proclamar rei emperador a [[Miran Xah]]. Però Pir Muhammad va imposar el seu criteri: com que era fill de Melket Agha, que en segones noces s’havia casat amb Xah Rukh, va proposar reconèixer a aquest com emperador.<ref>Manuscrit persa ''Matla-assadein ou-madjma albahrein'', a ''Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme'' (volum 14), accesible a Google books, pàg. 39.</ref>. Pir Muhàmmad en nom de la família va enviar una submissió al seu oncle [[Xah Rukh (timúrida)|Xah-Rukh]] que governava el [[Gran Khorasan]] amb seu a [[Herat]]. Al govern del Fars, Pir Muhammad va fer alguns canvis: Abd al-Rahman Iltxikdai (governador o ''daroga'' de [[Yadz]]) i Sultan Mahmud (''daroga'' d’[[Abarkuh]]) van rebre robes d’honor i foren substituïts per Malik Isxetberdar i Timur Velik als quals van entregar les claus i els tresors locals sense cap oposició. Foren admesos a la cort de Xiraz entre els principals amirs. Va nomenar un nou visir, un home de conducte irreprotxable. Ideku Barles havia rebutjar reiteradament reconèixer la primacia de Fars sobre la província i va enviar una delegació sense millor resultat que les altres vegades.<ref>Ibid, pàgs 42, 43 </ref>

Mentre Muhammad Umar havia anat de [[Maragha]] cap a [[Hamadan]] on el governador Arxiun li va dir que no podria resistir a Abu Bakr i que valia mes demanar ajut a Pir Muhammad de [[Fars]]. Passant per Isfahan s’hi va afegir Rustem: va suggerir demanar ajut als seus dos germans però mentre aquest ajut es concretava, aprofitant que el campament d’Abu Bakr estava amb poques forces, va ecomanar atacar-lo per sorpresa. I així es va fer. Rustem va sortir de Isfahan per anar a Xiraz on fou molt ben rebut pel seu germà. Els tres germans Pir Muhammad, Rustem i Iskandar, fills d’Umar Xaikh van estar d’acord en combatre a Abu Bakr. Rustem d’Isfahan va retornar a la seva capital, i acompanyat d’Umar, va fer una incursió sorpresa que va ocupar i saquejar el campament d’Abu Bakr a Sauk Bulak i es van emportar a Sultan Bakht Begum, l’esposa de Miran Xah, i molt de botí, mentre els comandants del campament, [[Tavakul Barles]] i altres amirs estaven ocupats bevent; borratxos van perseguir als atacants en la ruta [[Sari]]-Kamix-[[Rayy]] i els van arribar a atrapar i enfrontar, però com que els atacants del campament eren mes nombrosos que els perseguidors, no van tenir gaires problemes en seguir el camí amb tot el que havien saquejat. Després Muhammad Umar va anar a Xiraz on també fou molt ben rebut. Al final del hivern les tropes dels tres germans estaven altre cop a punt i es van reunir a Jurbakhan ([[Jerbadekan]]).<ref>Ibid, pàgs 66, 67, 68</ref>.

Davant la situació a Tabriz, Abu Bakr va enviar un missatge als tres prínceps (els seus cosins) i va retornar a l’Azerbaidjan. Els tres prínceps disposaven entre tots de 50.000 homes, i comptaven que Abu Bakr era ara un errant: havia perdut Tabriz i tenia relacions conflictives amb el seu pare i la seva mare; per tant van decidir perseguir-lo .<ref>Ibid, pàg 64 </ref>. Abu Bakr va acampar al sud de [[Sultaniya]] a un lloc anomenat Guruk Arghun.

Rustem es va refugiar al Khurasan i fou acollit per [[Xah Rukh (timúrida)|Xah Rukh]] que el va prendre per participar a la seva expedició del [[Sistan]] .<ref>Ibid, pàg 149 </ref>. Iskandar també va anar a Khurasan; va estar un temps a un llogaret anomenat Ahmed, entre Tun i [[Tabas]], generalment considerades part del [[Kuhistan]]. Quan fou descobert, per protegir la seva vida, es va retirar cap a [[Balkh]] i [[Xibarghan]] on es va establir reunint una tropa força nombrosa.<ref>Ibid, pag 149</ref>

Fou expulsat per [[Qaydu ibn Pir Muhammad]] i va anar errant per un temps, però Xah Rukh va ordenar no posar cap obstacle al seu camí ni al dels seus acompanyants o servidors, i a ell de retre-li honors, cuidar-lo, ajudar-lo i guiar-lo.<ref>Ibid, pags 149 i 150 </ref>. Iskandar aleshores va decidir anar cap a l’[[Iraq Ajamita]] però es va trobar amb els camins tancats i les fronteres vigilades i va canviar de plans; a traves dels deserts el [[21 de febrer]] de [[1409]] va poder arribar a la rodalia de Xiraz on va deixar el seu seguici i ell va entrar a la ciutat; va anar a casa del metge Khoja Hasan. Pir Muhammad assabentat de la seva arribada, el va rebre amb satisfacció i benevolència (forçat per una recomanació de Xah Rukh) i se li va donar per viure la casa del palafrener (''akhtaji'') de [[Xah Xuia|Xah Xuja]], Ramazan Agha.<ref>Ibid, pàg 151 </ref>

Iskandar va poder tornar a Xiraz en dos dies i va comunicar la notícia; inicialment es va siospitar que era l'autor del crim però quan algunes tropes van tornar i va confirmar els fets, els ''kuluis'' (els bazarís), dirigits per Khoja Ala al-Din Muhammad van proclamar a Iskandar com a sobirà. Però Khoja Husayn va encarregar al seu germà Khoja Ali de matar a Iskandar i Ali va marxar ràpid a Xiraz; els amirs van donar suport a Husayn excepte Abd al-Samad (partidari d'Iskandar) que se’n va anar a Yadz on el daroga Khwadja Jalal al-Din Mahmud al-Khwarizmi no volia reconeixer Husayn (i després tampoc a Iskandar). Husayn va tornar amb l’exèrcit i amb vestits reials i va atacar Xiraz; a la porta de Murdestan va topar amb la resistència d’Ala al-Din Muhammad; després d’hores de lluita Husayn fou derrotat i va fugir a Jafaradab i després cap a Kirman i les tropes aleshores es van pronunciar a favor d’Iskandar. En la ruta de Kirman, Khoja Husayn fou atrapat i torturat i després portat davant Iskandar que el va fer matar. El cap fou enviat a [[Isfahan]] i el cos exposat durant tres dies i cremat.<ref>Ibid, pàgs 171, 172, 173 </ref>. Tot i el triomf d'Iskandar, la situació va provocar divisió ya que Isfahan (governada pel fill de Pir Muhammad) i Yadz, no volien reconèixer a Iskandar, el que obligarà a una guerra per Yadz i facilitarà la ocupació de Isfahan pel pretendent muzaffàrida Sultan al-Motasim.<ref>Ibid pags 173, 174 </ref>