Diferència entre revisions de la pàgina «Music for the Royal Fireworks»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
L'edifici s'acabà el 26 d'abril de [[1749]]. Tenia 125 metres de llarg i 34.75 metres d'alt. El duc de [[Montagut (Gers)]], que estigué a càrrec de la celebració i que també en pagà la major part, estava representat igual que ho estaven els déus grecs i el mateix rei Jordi, en la façana de l'edifici. Al cap d'un pal de 61 metres hi havia un sol enorme artificial. També hi havia graons, pilars, passadissos, columnates arquejades i amples passarel·les.
 
== Encàrrec a Händel ==
El rei encarregà a Händel que proporcionés la música per l'ocasió. El músic acceptà amb desgana la comanda del rei que l'hi demanà que només utilitzés instruments militars (vents i percussió). Händel arranjà part de la música de dos concerts anteriors i escriví també música original per acompanyar-la i orquestrà la peça per a una gran banda: 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 corns, 3 parells de timbals, un contrafagot, un serpentó i tambors de bordons (que avui no estan indicats en la partitura). Les cordes que s'havia vist obligat a ometre romangueren en la seva ment per a futures interpretacions. Malgrat que no cadascun dels 58 intèrprets tingué una part independent, de totes maneres el so fou massiu.
 
Aquest enorme conjunt excità la curiositat del públic. El mateix dia que restà acabat l'edifici, un assaig a l'aire lliure reuní una multitud de 12,000 espectadors, que produí un embús de tres hores en el [[Pont de Londres]] i quasi provocà avalots. L'endemà encara més gent assistí als festejos.
 
== Fracàs de la festa ==
La festa començà molt bé, però aviat es convertí en un fracàs. L'obertura de Händel, la peça més elaborada de la suite, estrenà la vetllada. En acabar hi hagué una tronadora salva de 101 canonades. Després l'edifici paregué de sobte il·luminat pels focs d'artifici. S'escoltà la ''Bourrée'' de Händel. Un disseny de focs d'artifici que descrivia la pau fou acompanyat per el moviment lent, seguit per la secció denominada ''Joia''. Però llavors ja s'havia perdut el control dels focs d'artifici. Continuaven sortint en moments equivocats. Alguns homes pujaren a l'edifici per tractar d'arranjar les coses i hi va haver llargues esperes. Després, tot l'edifici s'encengué en flames. La multitud comença a sentir pànic a mesura que la calor es feia més intensa. Un fort vent arrossegà les flames a treves del parc. Els ànims també s'encengueren i es feren algunes detencions. Diverses persones resultaren ferides, dos fatalment. S'interpretaren els restants moviments per la ''Música Per als Focs d'Artifici'', però ningú va poder escoltar-los. La imatge del rei s'incendià i caigué ignominiosament en una caldera de foc.
 
La suite ha restat arranjada moltes vegades per a la interpretació per part de conjunts moderns. Durant algun temps la versió més popular fou la de sir [[Hamilton Harty]], que ometia el moviment de ''“Joia”'' i feu l'orquestració per a una orquestra contemporània normal. A finals del segle XX els directors han preferit tornar a la concepció original de Händel, amb cordes o sense.
 
== Música per als Reials Focs d'Artifici ==
* ''Obertura''
* ''Bourrée''
2.024.162

modificacions