Nicolau Eimeric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 3:
== Biografia ==
=== Estudis ===
Entrà al [[Convent de Sant Domènec (Girona)]] el 4 d'agost de [[1334]]. Allí, durant el noviciat, fou instruït pel frare [[Dalmau Moner]]. A fi de completar els seus estudis, es traslladà a [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i després a [[Universitat de París|París]], on obtingué el seu doctorat el [[1352]]. Després tornà a Girona, on substituí a [[Dalmau Moner]] com a professor de [[teologia]].
=== Primer nomenament com a Inquisidor General ===
El [[1356]] Eimeric va substituir [[Nicolau Rossell]] com a Inquisidor General d'Aragó, ja que Rossell havia estat nomenat [[cardenal]]. Un any després d'obtenir el càrrec, Eimeric va obtenir el càrrec honorífic de capellà del papa, com a reconeixement per la seva diligència perseguint heretges i blasfems. Tanmateix, la seva actuació com a Inquisidor General l'enfrontà amb el rei [[Pere el Cerimoniós]]. Aquest influí en què Eimeric fos deposat del càrrec el 1360 pel [[capítol (catolicisme)|capítol]] general de [[Perpinyà]], per la seva implicació en el procés contra el beguí [[Nicolau de Calàbria]]. El [[1362]] fou nomenat vicari general del seu orde, i elegit provincial. Aquesta elecció fou contestada pel sacerdot [[Bernat Ermengaudi]], que, a més de tenir una llarga disputa amb Eimeric, estava recolzat políticament per [[Pere el Cerimoniós]]. L'elecció d'Eimeric fou finalment invalidada pel papa [[Urbà V]].
[[Fitxer:NIcolau Eimeric.jpg|miniatura|Placa en record de Nicolau Eimeric al convent de Sant Domènec de Girona]]
=== Segon nomenament com a Inquisidor General ===
El [[1366]] tornà al càrrec d'Inquisidor General i emprengué l'atac contra les obres de [[Ramon Llull]] i els [[lul·lisme|lul·listes]], el que l'enfrontà encara més amb [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. Aquest li prohibí predicar a la ciutat de Barcelona. Eimeric desobeí l'ordre i recolzà la revolta de la diòcesi de Tarragona contra el monarca.
=== Exili a la cort papal d'Avinyó ===
La seva actitud li valgué l'exili per part del rei, retirant-se Eimeric a la cort papal d'Avinyó. Fou allí on completà la seva obra més famosa, el ''[[Directorium inquisitorum|Directorium Inquisitorum]]'' (''Manual de l'inquisidor''). El 1377 acompanyà [[Gregori XI]] a [[Roma]], on es va estar fins a la mort del papa el [[1378]]. En el [[cisma d'Occident]], que s'esdevingué a la mort de Gregori XI, Eimeric restà de la part de l'[[antipapa]] [[Climent VII d'Avinyó|Climent VII]] i tornà a Avinyó el 1378. Allí entrà en conflicte amb [[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], al considerar que aquest havia començat a simpatitzar amb el papa [[Urbà VI]], l'opositor de Climent VII.
=== Retorn a la Corona d'Aragó ===
El [[1381]] retornà a la Corona d'Aragó, on Bernat Ermengaudi havia assumit les funcions d'Inquisidor General, el que no fou reconegut per Eimeric. El [[1383]], actuant com a Inquisidor General, notificà als habitants de Barcelona que havia prohibit les obres de Ramon Llull, el que provocà la ira de [[Pere el Cerimoniós]], que ordenà la mort d'Eimeric, canviada per una nova ordre d'exili per intercessió de la reina [[Elionor de Sicília]]. Novament Eimeric ignorà la sentència i es quedà en terres de la Corona d'Aragó, en gran part gràcies al suport del primogènit, el qui seria [[Joan el Caçador|Joan I]].
Pere el Cerimoniós morí el 1386 i el succeí [[Joan el Caçador|Joan I, el Caçador]], procliu a Eimeric, que va reconèixer com a Inquisidor General. Per tant, Joan I, inicialment, donà suport a la repressió dels lul·listes. Aquesta actitud del rei canvià amb el temps, davant dels excessos d'Eimeric, en especial a València.
=== Segon exili i posterior retorn ===
Expulsat de nou per Joan I el [[1393]], Eimeric es refugià a [[Avinyó]]. Allí es dedicà a defensar la legitimitat de [[Climent VII d'Avinyó|Climent VII]] com a papa i, a la mort d'aquest, donà suport a [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]]. Mort [[Joan el Caçador|Joan I]] el [[1396]] Eimeric, l'any següent, retornà a Girona, on s'està fins a la seva mort el [[1399]].
Línia 47:
* [http://racerel.library.cornell.edu:8090/Dienst/UI/1.0/Display/cul.witch/045 Text del ''Directorium Inquisitorum'' (1578) en llatí]
* [http://www.pedresdegirona.com/separata_eimeric.htm Nicolau Eimeric] a Pedres de Girona
* Jaume de Puig i Oliver, ''[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewPDFInterstitial/53955/64377 Cinc documents inèdits referents a Nicolau Eimeric i el lul·lisme]'' a [[Annals de l'Institut d'Estudis Gironins|Annals Gironins]]
* Jaume de Puig i Oliver, ''[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2219702&orden=102446&info=link Noves fonts per a l'estudi de la "Incantatio Studii Ilerdensis" de Nicolau Eimeric]; Arxiu de textos catalans antics, Nº. 22, 2003, pags. 611-620, ISSN 0211-9811
* Jaume de Puig i Oliver, ''Dos sermons de Nicolau Eimeric''; Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, Nº. 22, 2003, pags. 223-267. [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2219586&orden=102439&info=link Disponible en línia]
* Jaume de Puig i Oliver, ''[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2219802&orden=102471&info=link El "Dialogus contra lullistas", de Nicolau Eimeric, O.P. Edició i estudi]''; Arxiu de textos catalans antics, Nº. 19, 2000, pags. 7-296. ISSN 0211-9811
* Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé, ''Nicolau Eimeric (1320-1399) i la polèmica inquisitorial''; Episodis de la història, 319; [[Rafael Dalmau, Editor]]; Barcelona, 1988; {{ISBN|8423205932}}
* [https://www.ara.cat/comarquesgironines/Nicolau-Eimeric-gironi-sinistre-historia_0_1319868004.html Nicolau Eimeric, el gironí més sinistre de la història], ''Ara''
| |||