Nombre dual: diferència entre les revisions

Encara que relativament poques llengües tenen la forma de nombre dual i la majoria no tenen nombre o només singular i plural, l'ús de paraules diferents per grups de dos, o grups de més de dos no és rara. Un exemple és la paraula «ambdós» en català o en el idioma japonès, que no té nombre gramatical, també existeixen les paraules ''dochira'' (quin dels dos) i ''dore'' (quin de tots) etc.

 

El dual s'oposa a diferents nombres segons la llengua que es tracti. Així, pot ser el contrari de [[singular]], però també el del [[plural]], [[nul]] (zero elements) o [[paucal]] (pocs elements, essent però el plural per a molts elements). Moltes llengües semítiques també tenen un ''nombre dual''. Per exemple, en àrab, ان-ñ, s'afegeix al final de qualsevol nom per a indicar que és dual (independentment de com s'estigui formant el plural). També està present en aquelles llengües Khoisan que tenen una rica morfologia inflexional, particularment les llengües Khoe.<ref>{{ref-llibre|cognom=Vossen|nom=Rainer|títol=The Khoesan Languages|lloc=Nova York|editorial=Routledge|any=2013|edició=1st|pàgines=58|isbn=978-0-203-08446-5}}</ref>