Novel·la d'escacs: diferència entre les revisions

'''''Novel·la d'escacs''''' és la novel·la més famosa de [[Stefan Zweig]]. Escrita en 1942, va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. Ha estat adaptada al cinema en dues ocasions<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0054272/ Fitxa a IMBD]</ref> i ha inspirat diversos artistes amb el tema de l'obsessió malaltissa associada als escacs.

 

Un home desconegut és capaç de vèncer sense esforç el campió d'escacs durant un viatge en vaixell. Aquest, intrigat, vol saber més de la seva història i descobreix que el passatger va ser empresonat per la Gestapo i aïllat durant molt de temps en una cel·la. Per distreure's, jugava partides d'[[escacs]] mentalment a partir d'un llibre sobre el joc que va poder ocultar, de manera que va esdevenir un autèntic expert. Quan una jugada de la vida real no quadra amb el seu esquema, però, pateix una crisi nerviosa i mostra com d'afectat ha quedat després del captiveri. Llavors afirma que no jugarà mai més.

 

La novel·la és una crítica dels mètodes del [[nazisme]] de tortura de sospitosos, que incloïen tècniques per a la desfeta psicològica i no solament càstigs físics. El protagonista embogeix per la solitud i al seu cap juga partides on simultàniament adopta el paper de les negres i les blanques i imagina en cada cas totes les jugades possibles. Aquest treball mental el salva mentre està a la presó però el fa emmalaltir després, per l'excessiva pressió. De manera que s'esdevé un joc de miralls: el presoner escapa dels nazis jugant però acaba presoner del propi joc.