Octavi I de Parma: diferència entre les revisions

'''Octavi Farnese''' o '''Octavi I de Parma''' ([[Valentano]], [[Estats Pontificis]], [[9 d'octubre]] de [[1521]] - [[18 de setembre]] de [[Piacenza]], [[Ducat de Parma]], [[1586]]) fou el segon [[Duc de Parma]], càrrec que ocupà entre [[1556]] i [[1586]].

 

Va néixer el [[1521]] a la ciutat de Valentano, població situada en aquells moments en els [[Estats Pontificis]] i que avui en dia forma part de la província italiana de [[província de Viterbo|Viterbo]], sent el segon fill de [[Pere Lluís I de Parma]] i [[Girolama Orsini]]. Per línia paterna era nét del [[papa]] [[Pau III]], i fou germà dels cardenals [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]] i [[Ranuccio Farnese (cardenal)|Ranuccio Farnese]]. Es casà el [[4 de novembre]] de [[1358]] amb [[Margarida de Parma]], filla il·legítima de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]] i la seva amistançada Joana Van der Gheynst. D'aquesta unió nasqueren:

* [[Alexandre I de Parma]] ([[1545]]-[[1592]]), [[duc de Parma]] i [[Governador dels Països Baixos]]

Va morir el [[1586]] a la ciutat de [[Piacenza]], població situada al [[Ducat de Parma]].

 

[[Fitxer:Tizian 068.jpg|miniatura|esquerra|El papa [[Pau III]] amb els seus néts, el cardenal [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]] i Octavi I de Parma, pintat per [[Ticià]]]]

Octavi es convertí en senyor de [[Camerino]] el [[1540]], però renuncià a aquest títol en esdevenir el seu pare [[duc de Parma]] el [[1545]]. Després de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Lluís I el [[1547]] les tropes de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] ocuparen [[Piacenza]]. El papa [[Pau III]], pare del duc assassinat, intentà recuperar aquesta ciutat pel seu nét, si bé Octavi hagué de renunciar a la successió de Parma, on fou nomenat un legat papal. Octavi rebé novament el senyoriu de Camerino, i Parma fou cedida a l'Església.