Oplontis: diferència entre les revisions

Els resultats d'investigacions recents permeten vincular Oplontis a la família dels Calpurni Pisó, prestigiosa família aliada de [[Pompeu Magne]].<ref>Agnès Rouveret i altres: ''La peinture romaine: De l'époque héllénistique à l'antiquité tardive''. Arle: Actes Sud, 2006, pàg. 98.</ref>

 

[[Fitxer:Vesuvius 79 AD eruption-la.svg|miniatura|Oplontis i altres ciutats afectades per l'erupció del Vesuvi. El núvol negre representa la distribució general de les cendres. Es mostra la línia de costa moderna.]]

[[Fitxer:TabulaPeutingeriana-ZonaPompeia.jpg|miniatura|La zona del [[golf de Nàpols]] tal com apareix a la [[taula de Peutinger|Taula Peutingeriana]] (s. IV)]]

També s'hi han excavat i identificat grans [[vil·la|vil·les]], com la de Popea, la de Luci Crassi Terci i la de Gai Sícul.

 

{{AP|Vil·la Popea}}

La '''Vil·la Popea''', una luxosa mansió descoberta a l'època borbònica, no fou excavada fins a mitjan {{segle|XX|s}} i és oberta al públic. Tot i que l'excavació ha estat parcial, ja que es troba enmig d'una zona urbana molt poblada, mostra una gran quantitat de [[pintura pompeiana|pintures]] del [[Estils pompeians#Segon_estil|segon estil]] i [[mosaic]]s de molta qualitat; es tracta de les obres més ben conservades de la seva època, ja que molts dels sostres varen resistir els efectes de l'erupció. A partir de la inscripció d'una [[àmfora]] trobada a la vil·la, s'ha atribuït la propietat a [[Popea Sabina]], la segona esposa de l'emperador [[Neró]].

 

La vil·la de Luci Crassi Terci (o ''Lucius Crassius Tertius'') es remunta al {{segle|II|-|s}} i deu el seu nom a un [[segell]] de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el [[1974]] a 250 metres a l'est de la [[Vil·la Popea]], durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli.<ref name="Luci Crassi"> {{ref-web| url = http://www.pompeiisites.org/Sezione.jsp?titolo=La%20Villa%20B&idSezione=644&idSezioneRif=285 | títol = Descripció de la Vil·la de Luci Crassi Terci | data = 29.10.2009}}</ref>

La vil·la està construïda al voltant del [[peristil]], consistent en un pòrtic amb dues fileres de [[dòric|columnes dòriques]] d'argila grisa. Entorn del peristil s'obren habitacions utilitzades com a magatzem; a l'interior s'hi varen trobar mobles, cabells, ceràmica, palla carbonitzada i una gran quantitat de [[magrana|magranes]] utilitzades per al tractament del cuir.<ref name="Luci Crassi"/> A més, també s'hi va trobar un forn de pedra amb una olla amb resina de pi, utilitzada per al manteniment de les [[àmfora|àmfores]], de les quals se'n van trobar unes 400 a la casa en el moment de l'excavació, molt probablement utilitzades per al treball dels productes agrícoles i el transport de [[vi]]. Hi ha una altra habitació amb sostre de volta a l'interior de la qual es van trobar les restes de 54 persones i una gran quantitat de joies i monedes d'or i plata.

L'excavació de la vil·la encara no ha acabat i no és visitable.

 

Es tracta d'una vil·la imponent descoberta durant l'excavació de la rasa per a la construcció del ferrocarril que va de [[Portici]] a [[Torre Annunziata]]. Va ser tornada a enterrar i partida en dos per la construcció del ferrocarril; les troballes es van traslladar al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]]. En destaca un fresc que representa el mite de [[Narcís (mitologia)|Narcís]] i [[Eco (mitologia)|Eco]], amb el [[Parnàs]] de fons.