Orde dels Germans de Betlem: diferència entre les revisions

La seva activitat desinteresada els va fer populars i estimats entre la població, particularment arran del seu paper actiu durant les epidèmies de 1736. Cap al final del {{segle|XVIII}}, l'institut comptava amb dues províncies: la del Perú, amb 22 cases, 253 frares i atenien uns 1300 malalts, i la de Nova Espanya (Mèxic i Centramèrica), amb onze cases. La germandat va, sobretot, atendre dues necessitats: l'assistència sanitària en hospitals i la instrucció en escoles gratuïtes per a nens pobres.

 

Al final del {{segle|XVIII}} i començament del XIX, la crisi de l'església americana que implicaren les lluites d'independència dels estats hispanoamericans van afectar l'estabilitat de l'orde. La baixada de vocacions i la legislació anticlerical va fer que l'orde fos suprimit en [[1821]], quan tenia, només a Mèxic, on hi havia la residència del superior general, més de vint hospitals i deu escoles. La supressió, decretada per les Corts de Cadis, va tenir com a motiu que els frares van deixar que els conspiradors independentistes es reunissin a convents de l'orde.

 

El [[1984]] el papa [[Joan Pau II]] va autoritzar la restauració de la branca masculina, impulsada per la '''Fundación Obras Sociales del Hermano Pedro'''. El decret de restauració, del 16 de gener, nomenava superior Luis Álvarez García. Dos anys després, el 25 d'abril de 1986, van professar els primers religiosos betlemites. La seu de l'orde és [[San Cristóbal de La Laguna|La Laguna]] (Tenerife), on hi ha el superior i la casa de formació.

 

El 1668, poc després de la mort de Pere Betancur, dues vídues pietoses, Agustina Delgado de Mesa i la seva filla Mariana de Jesús, s'oferiren per a servir als malalts a l'hospital de Belén; acceptades per Rodrigo de la Cruz, començaren a viure a una casa a la vora, seguint la mateixa regla que els frares. En 1671 Rodrigo de la Cruz va nomenar Agustina primera abadessa de la comunitat de '''monges betlemites''' que tindrien cura d'un hospital exclusivament per a dones; eren de clausura i observaven la mateixa regla que els frares. Un breu pontifici de Climent X, del 3 de març de 1674, va confirmar els nous estatuts reformats, on ja s'esmentava la branca femenina de l'orde. Com la masculina, també van desaparèixer el 1821.

 

:* ''Article principal: [[Betlemites Filles del Sagrat Cor de Jesús]]''

 

Al final de [[2005]], l'orde restaurat comptava amb dos monestirs (a La Laguna i Antigua Guatemala) i set frares.<ref>''Annuario pontificio per l'anno 2007'', Vaticano: Editrice Vaticana, 2007, p. 1469</ref>