Orde mendicant: diferència entre les revisions

Una altra diferència essencial respecte als [[ordes monàstics]] i de [[canonges regulars]] rau en l'organització jurídica: els frares estan obligats a viure a un convent determinat, però en poden ésser traslladats per exigències de la cura de les ànimes. Les comunitats no són entitats autònomes, sinó que estan federades en '''províncies''' que tenen un cap que les governa (el ''mestre general'' dels dominics o el ''ministre general'' dels franciscans) i la jurisdicció del qual s'estén a tots els membres de l'orde. Els superiors (de cada convent, provincials o generals) són elegits directament pels membres de l'orde per un temps determinat.

 

Els [[ordes mendicants]] cristians es dediquen prioritàriament a predicar l'evangeli i al servei als pobres i necessitats. Els primers van ser els [[dominics]] i els [[franciscans]], fundats al segle XIII per a combatre el [[catarisme]], molt implantat al sud de França i al nord d'[[Itàlia]]. Proposaren un model de servei a Déu des de dins de la societat, per la qual cosa, la seva activitat es desenvolupava a les ciutats. Ràpidament, tingueren el suport de la burgesia i l'aristocràcia urbanes i van tenir una gran expansió. El model arquitectònic de les seves esglésies, situades a la rodalia de la ciutat, però dintre seu, estava pensat per a la predicació, amb grans naus que permetien l'afluència dels fidels.