Diferència entre revisions de la pàgina «Ortografia natural»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
|}
 
== Una fase al desenvolupament psicològic ==
Per adquirir aquest primer estadi de l'escriptura, és important que l'infant hagi aconseguit un estadi de desenvolupament de la discriminació auditiva suficient i que coneix la pronúncia correcta. Aquest darrer pot ser difícil quan surt d'una família a la qual no parla la llengua de l'ensenyament o un dialecte força diferent. És un dels arguments majors per a organitzar una [[educació infantil]] amb una [[Immersió lingüística|immersió]] de qualitat, obligatòria des de molt jove, per tal d'evitar retards quan passa a l'[[escola primària]]. L'educació infantil fomenta entre altres, la integració d'immigrants i pot contribuir considerablement a la prevenció de retards pedagògics més difícils per a recuperar més tard.<ref>''Sprachentwicklung und Sprachförderung - Grundlagen für die pädagogische Praxis {{de}}'', ''Kindergarten Heute'', número temàtic, Freiburg, Herder, 2004, {{ISBN|978-3-451-00098-0}} (en català: ''Desenvolupament de la llengua i foment de la llengua: principis de la pràctica pedagògica'' número especial de ''Educació infantil avui'')</ref>
 
Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparèixer cap als huit o nou anys. La persistència d'errors d'ortografia natural pot ser un [[símptoma]] d'altres problemes: mal domini de la llengua ensenyada, [[dislèxia]], [[sordesa]] parcial (perifèrica: a l'orella, central: al cervell), retard de desenvolupament general i altres. Pot necessitar una atenció [[logopèdia|logopèdica]], [[psicologia|psicològica]], [[pedagogia|pedagògica]] o medical.
 
== Desformació ideològica ==
A certs països, com l'[[Alemanya]], per raons d'[[ideologia]] pedagògica a la segona meitat del {{segle|XX}}, certs pèrits van preconitzar que calia respectar l'espontaneïtat dels nens i que la creativitat de l'expressió era més important que el domini de l'ortografia. Aquesta arribaria per si mateixa amb el temps. L'entrenament enutjós de l'ortografia arbitrària hauria sigut una cosa passada de moda. Estudis científics més recents van demostrar que això no és pas el cas i que, ans al contrari si s'espera massa temps abans de corregir el nen, els grafemes erronis es fixen al cervell. El desaprenentatge d'habituds encastades esdevé cada dia més difícil. L'adquisició de l'ortografia es compara a l'aprenentatge d'un instrument de música o d'un esport al qual és preferible d'aprendre els moviments correctes des de l'inici. La repetició i l'entrenament interminable, fins que el moviment es fa correctament semblen les úniques vies efectives.<ref>''Die Recht Schreip-Katerstrofe: Warum unsere Kinder nicht mehr richtig schreiben lernen {{de}}'', ''[[Der Spiegel]],'' 2013, número 25, pàgina 96 ss. (En català: ''La gatàstrofa de lort o crafia: per què els nostres nens ja no aprenen a escriure com cal)''</ref> La pedagogia moderna va desenvolupar moltes eines per tal d'amenitzar-lo.<ref>Vegeu-ne un exemple: Araceli Salas i Vallespir et alii, [http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1044927. «Pautes i estratègies per optimitzar el procés d’aprenentatge»], ''Protocols de detecció i actuació en dislèxia'', 2010, pàgina 12</ref> El que sí que no funciona és donar copets als dits o castigar el nen que fa un error en posar-li orelles d'ase al cap.<ref>[http://www.onderwijserfgoed.nl/content/met-de-plak-en-de-roe-0 «Met de plak en de roe: het wettelijk verbod op lijfstraffen»{{nl}}], ''De canon van het onderwijs'', Onderwijserfgoed, (en català: Amb la llença i l'assot: la prohibició dels càstigs corporals)</ref>
 
== Ortografia natural i reforma de l'ortografia ==
La idea d'una escriptura fonètica (un so = un grafema), sembla atractiu però a la pràctica és impossible a realitzar: la pronúncia de la llengua es canvia al temps i a l'espai (variants d'accent) i cal una convenció arbitrària, per tal de mantenir la unitat de la llengua. Segons les llengües, quan la diferència entre l'ortografia i la pronúncia s'exacerba, grups comencen a actuar per una [[reforma ortogràfica]]. Ja al {{segle|XIX}} [[George Bernard Shaw]] en una [[paròdia]] sobre les irregularitats de l'[[anglès]] proposà de canviar l'ortografia de ''fish'' en ''[[ghoti]].'' Altres tenen a reconèixer l'[[etimologia]] i prefereixen ''philosophia'' a filosofia.
 
2.019.531

modificacions