Paradoxa: diferència entre les revisions

Les paradoxes ocupen un paper central en l'[[ètica]], sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la [[moral]]. La persona ha de triar una de les dues, prioritzant així uns valors sobre els altres.<ref>{{Ref-llibre |títol=Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 9|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

 

El terme deriva de la forma llatina ''paradoxum'', que és un préstec del grec: ''paradoxon'' 'inesperat, increïble, singular', etimològicament format per la preposició per-, que significa 'al costat de' o 'a part de' més l'arrel ''doxon'', 'opinió, bon judici'. La [[paradoxa del mentider]]<ref name="gec"/> i altres paradoxes similars ja es van estudiar a l'[[edat mitjana]]: eren conegudes com a ''insolubilia''. Aquesta paradoxa és un dels primers casos de paradoxa [[Autoreferència|autoreferent]]. De fet, entre els temes recurrents en les paradoxes es troba l'autoreferència directa i indirecta, la infinitud, definicions circulars i confusió de nivells de raonament, encara que no totes les paradoxes són de tipus autoreferent.

 

La possibilitat teòrica i tècnica que viatjar en el temps ens permetés evitar el naixement dels propis avantpassats és una paradoxa.

 

Sia'm la mort una major naixença.

 

Em fa pena ser tan cruel.

 

* [[Paradoxes de Zenó]]

* [[Paradoxa de Leontief]]