Partit popular (antiga Roma): diferència entre les revisions

El '''partit popular''' o '''populars''' (en llatí ''populares'', en singular ''popularis'', literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la [[República Romana]] tardana buscaven utilitzar les [[assemblea romana|assemblees romanes]] per acabar amb el domini que exercien els ''Nobile'' i els ''[[optimates]]'' en la vida política. Dins dels plans dels populars hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a [[Roma]] i fins i tot a la [[península Itàlica]], i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular assolí el seu apogeu durant la dictadura de [[Juli Cèsar]], el líder de més prestigi. Amb el nomenament del [[Segon Triumvirat]] (del [[43 aC]] al [[33 aC]]), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític els populars propugnaven mesures típiques de l'[[esquerra política]], mentre que els optimats tenien postures [[conservadorisme|conservadores]], encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans. A més de Cèsar, dins la facció populars s'hi van allistar els germans [[Grac]], [[Gai Mari]], [[Publi Clodi Pulcre]] i, durant el [[Primer Triumvirat]], [[Marc Licini Cras Dives I]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] (que prèviament havia estat alineat amb els optimats).

 

* {{DGRBM}}

* {{DGRG}}