Poder (sociologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 6:
Es podria definir el "poder" com la major o menor capacitat unilateral (real o percebuda) o potencial de produir canvis significatius, habitualment sobre les [[vida|vides]] d'altres persones, a través de les accions realitzades per un mateix o per uns altres. Però per altra banda, al dir de [[Paulo Freire]], el poder ha d'allotjar-se en el cap del [[sumissió a l'autoritat|dominat]] i dur-lo a considerar com a natural el que des del naixement se li està imposant.
 
== Etimologia comparada ==
En català, el [[substantiu]] "poder" és substantivació del [[verb]] "poder", que prové del llatí vulgar ''pŏtere'', substitutiu del clàssic ''posse''. Notau que en català "poder", igual que en el francès ''pouvoir'', no solament és un substantiu, sinó també el verb "ser capaç de".<ref>Poder: Esser capaç; tenir la força, habilitat o mitjans (de fer una cosa); tenir ocasió de fer tal o tal cosa; tenir el dret, el permís, la llibertat de fer una cosa. ''Diccionari català-valencià-Balear''. {{ca}}</ref>
 
En anglès, el nom "poder" es traduïx com ''power'', que també significa "potència", el que indica un cert poder virtual o potencial. De manera bastant interessant, la paraula del [[mandarí]] que significa poder també deriva d'una forma verbal amb el sentit "ser capaç de", ''neng'' (能). ''Nengli'' (能力), "poder", significa literalment "la força de ser capaç de".
 
== Definicions ==
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en certa manera.
 
Línia 20:
Per a alguns autors, l'exercici del poder és endèmic en els humans, com éssers socials i gregaris que són. Les lleis del poder són una interpretació de l'[[evolució biològica|evolució]] usada per individus, amb la finalitat de permetre a l'individu desenvolupar-se al més alt nivell de confort que pugui arribar a en el seu marc social.
 
== Tipus i fonts del poder ==
El poder pot ser posseït o obtingut gràcies a:
 
* La [[força]] ([[violència]], [[coacció]]): "l'origen de tot poder és la violència". Segons [[Max Weber|Weber]], "''l'[[Estat]] és aquella comunitat humana que exerceix (amb èxit) el monopoli de la violència física legítima dintre d'un determinat territori''"
* La [[persuasió]] (directa, indirecta, [[subliminal]]; per persuasió moral, incloent a la [[religió]]).
* Una [[autoritat]] delegada (per exemple, en un procés [[democràcia|democràtic]]).
* La [[influència]] social o la [[tradició]]; la presumpció de tinença d'unes determinades habilitats o qualitats, siguin aquestes certes o no.
* La pertinença a una determinada [[classe social]].
* Un [[carisma]] personal o col·lectiu.
* Una [[perícia]] o habilitat (un "saber-fer"): per exemple, el poder de l'enginyer que és capaç de dissenyar una màquina.
* El [[coneixement]] (ensenyant-lo o no revelant-lo, compartit o guardat en secret)
* Els [[diners]]: control a través de la propietat dels [[mitjà de producció|mitjans de producció]], poder financer, etc.
* En les relacions personals: dominació/submissió.
 
== Teories del poder ==
El pensament de [[Friedrich Nietzsche]] es troba en la base de la majoria de les anàlisis del poder del {{segle|XX}}. Nietzsche va difondre la idea de la "voluntat del poder", el que el va veure com la dominació d'altres humans, així com el control sobre el propi entorn del grup o persona que exerceix el poder.
 
Algunes escoles de [[psicologia]], de manera assenyalada les associades amb [[Alfred Adler]], col·loquen les dinàmiques de poder com el nucli central de la seva teoria (mentre que les escoles [[Sigmund Freud|freudianes]] ortodoxes col·locarien, en canvi, la [[sexualitat humana|sexualitat]]).
 
=== La teoria de l'elecció racional ===
La [[teoria de jocs]], amb els seus orígens en la teoria de l'[[elecció]] [[racional]], està sent usada de manera creixent en diverses disciplines per a ajudar a l'anàlisi de les relacions de poder.
 
Línia 50:
Com en altres models de poder, aquesta teoria és neutral pel que fa a l'ús de la [[coacció]]. Per exemple, una amenaça de violència pot canviar els costos i beneficis probables de diferents accions; així succeiria en un càstig econòmic d'un contracte "voluntariamient acordat", o en una oferta amistosa.
 
=== Marxisme ===
{{AP|Marxisme}}
Seguint la tradició [[marxisme|marxista]], [[Antonio Gramsci]] va elaborar el paper de l'[[hegemonia cultural]] en la [[ideologia]] com un mitjà de reforçar el poder del [[capitalisme]] i de l'[[estat nació]]. Gramsci va considerar el poder com a exèrcit d'una manera directa i pública, i el poder de la burgesia com la seva capacitat de mantenir al proletariat en la seva situació socioeconòmica.
 
=== Foucault ===
{{AP|Michel Foucault}}
 
Línia 69:
"''La dominació ''[no és]'' aquest tipus de dominació sòlida i global en què una persona exerceix sobre unes altres, o un grup sobre un altre, sinó les moltes formes de dominació que poden ser exercides en l'interior d'una societat''" ([[Michel Foucault|Foucault]], ídem).
 
=== Bases del poder ===
Les anomenades ''cinc bases del poder'' són unes bases del poder proposades pels [[psicologia social|psicòlegs socials]] John French i Bertram Raven en un estudi de [[1959]]. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre les quals es donen suport els detentors del poder.
 
Línia 78:
* '''Poder de coacció''': el poder de coacció es basa en la capacitat per a imposar càstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. És el desig per recompenses amb valor, o la por que les hi llevin, el que assegura l'obediència d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacció tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistència.
 
== Dites ==
:"Per poder s'entén cada oportunitat o possibilitat existent en una relació social que permet a un individu complir la seva pròpia voluntat."
:[[Max Weber]], ''Conceptes Bàsics de Sociologia''
 
== Bibliografia ==
* Aldrich, Robert and Wotherspoon, Gary (Eds.) (2001). ''Who's Who in Contemporary Gay & Lesbian History: From World War II to the Present Day''. New York: Routledge. {{ISBN|0-415-22974-X}}. {{en}}
* [[Pierre Clastres|Clastres, Pierre]], ''La société contre l'Etat'', 1974 {{fr}}
* Dowding, Keith (1996). ''Power''. University of Minnesota Press. {{en}}
* French, J.R.P., & Raven, B. (1959). ''The bases of social power,'' in D. Cartwright (ed.) ''Studies in Social Power''. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press. {{en}}
 
== Referències ==