Pregó pasqual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 12:
La segona part és una llarga evocació poètica de la gesta salvadora de Déu en la història del poble, és a dir, de la [[Pasqua jueva|Pasqua]] i l'[[Èxode]] d’Israel, contemplats des de la perspectiva del triomf de Crist ressuscitat. Aquesta evocació culmina amb l'agraïment per la resurrecció de Crist i les seves conseqüències teològiques: l'abolició del pecat i de la mort i, finalment, la superació de la línia que separa Déu i l'home, el cel i la terra. El cant s’entreté en la contemplació poètica del ciri pasqual, «elaborat amb la [[cera]] que l’[[Apis (gènere)|abella]] mare ha produït», que alimenta la llum que s’ha escampat per tota la nau de l'església —tots els presents porten una petita candela encesa a les mans—. Aquest ciri és un símbol del Crist ressuscitat. Un dels punts culminants de la volada teològica d’aquest cant és l'atrevida expressió: «Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!». La resurrecció de Crist capgira el lloc de la mort i de la culpa i en fa el lloc de la vida i de la llibertat. La nit és el centre d’atenció, en tant que les principals gestes salvadores de Déu, també la resurrecció de Jesús, han tingut lloc durant la nit; així, per exemple: «Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts». Aquesta valoració del significat de la nit com a temps de la salvació recorda molt el ritual (Haggadà) de la Pasqua jueva, en què el petit de casa pregunta al seu pare pel significat d’aquesta nit de Pasqua.
 
== Context, significat i execució ==
El cant de l'Exultet està vinculat a la primera part de la Vigília Pasqual, en la qual es fa la benedicció del foc nou, s’encén el ciri pasqual i s’entra processionalment a l'església, que està a les fosques, darrere el ciri encès portat pel diaca. Aquest ciri, de grans proporcions, adornat amb una creu, les lletres gregues alfa i omega, la xifra de l'any civil en curs i cinc grans d’encens, és un símbol del Crist ressuscitat que, gloriós, venç la tenebra de la mort. En realitat el pregó pasqual és la benedicció, l'elogi, la lloança que canta el diaca a aquest ciri un cop ha estat col·locat al candeler, al presbiteri de l'església, on romandrà durant tot el temps pasqual. Abans de la reforma de la Setmana Santa impulsada pel papa [[Pius XII]] els anys 1951 i 1955, els llibres litúrgics designaven aquest text amb l'expressió «Benedicció del ciri» o «Lloança del ciri». Actualment s’anomena «Pregó pasqual» o «Anunci de la Pasqua». Totes dues denominacions són veritat, això és, es corresponen amb el contingut del text, ja que es tracta d’una benedicció o lloança del ciri pasqual en tant que representa Crist ressuscitat en el seu triomf pasqual.
 
Línia 21:
Amb aquest cant es dóna pas a la segona part de la Vetlla Pasqual, la litúrgia de la Paraula, en la qual es llegeixen set llargues lectures de l'[[Antic Testament]] (les profecies) i una lectura del [[Nou Testament]] (l'epístola), que culminen amb la proclamació de l'evangeli de la resurrecció, que fa el mateix diaca des de l'ambó.
 
== Text ==
{{Columnes|100%}}
'''Llatí'''<ref>Missale Romanum, editio typica tertia, Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano 2002, pàg. 341</ref><br />
Línia 255:
{{referències}}
 
== Referències bibliogràfiques ==
* ''El «Exultet»: antología de textos de la bendición del cirio pascual'', Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2008.
* ''Missale Romanum'', editio typica tertia, Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano 2002.