Presbícia: diferència entre les revisions

La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense ''graduació'' amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual en llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una [[hipermetropia]] o un [[astigmatisme]] que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.

 

Existeixen diferents agents que intervenen en el procés d'acomodació: el [[cristal·lí]], el [[múscul ciliar]], la càpsula o les zònules; l'existència de canvis al llarg dels anys en algun d'ells podria explicar l'aparició de la presbícia. Històricament, han existit teories que han assenyalat com a responsables de la pèrdua de funció cada un d'aquests elements. També han existit teories que han apuntat que la responsabilitat en podria recaure sobre una combinació de diversos fenòmens.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Pathai|nom1=S|cognom2=Shiels|nom2=PG|cognom3=Lawn|nom3=SD|cognom4=Cook|nom4=C|cognom5=Gilbert|nom5=C|títol=The eye as a model of ageing in translational research--molecular, epigenetic and clinical aspects.|publicació=Ageing Research Reviews|data= març 2013|volum=12|exemplar=2|pàgines=490–508|pmid=23274270|doi=10.1016/j.arr.2012.11.002}}</ref>

 

Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodació disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'unes dues diòptries per dècada. El procés comença ja a la infantesa i culmina al voltant dels cinquanta anys amb la pèrdua completa de la capacitat d'acomodació.<ref>Nota: els estudis basats en mesures subjectives, no en [[autorefractómetres]], troben valors residuals d'acomodació d'aproximadament 1,2 diòptries en el cas d'edats avançades. Aquest és un efecte originat per la profunditat de focus de l'ull, que contamina aquest tipus de mesures. Vegeu Kaufman, Paul L.; Adler, A. A.: ''Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica'', cap. 7</ref> Alguns subjectes amb [[miopia]] i presbícia són capaços de llegir sense fer servir lents a causa de la compensació que es produeix entre ambdós fenòmens.

 

En els principis de l’òptica ocular, es coneix com a punt pròxim o punt proper, el punt més proper en què un objecte pot ser enfocat per l’ull (portat al focus de l'ull). Normalment, en el disseny d'instruments òptics i en la caracterització de dispositius òptics com les lupes, se li dona al punt proper una distància estàndard de 25 cm.<ref>{{optimot|punt pròxim|Punt_proxim}}</ref>