Diferència entre revisions de la pàgina «Príncep elector»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (Plantilla)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Amb l'abolició de l'Imperi els electors van continuar governant els seus territoris i en molts casos prengueren títols superiors per substituir el d'electors. Els ducs de [[Llista de ducs de Baviera|Baviera]], Württemberg i [[Ducat de Saxònia|Saxònia]] es van proclamar reis, i també ho féu el de [[Brunswick-Lüneburg]] que ja era rei de la Gran Bretanya. El marcgravi de Baden es va elevar a la categoria de [[gran duc]]. Sols el landgravi de [[Hessen-Kassel]] va retenir el títol ja buit de significat d'«Elector de Hessen».
 
== Eleccions==
=== Procés d'elecció===
Inicialment, els electors escollien qui havia de ser el "Rei dels Romans", títol que prenia el rei d'Alemanya. El Rei dels Romans només podia prendre el títol d'emperador un cop era coronat pel Papa. En molts casos el Papa va voler coronar un rei amb qui estava enemistat, o els reis no buscaven la coronació imperial. Però la no acceptació papal només privava d'usar el títol d'emperador, no a la capacitat de regnar. Eventualment la [[dinastia dels Habsburg]] va posar fi a les coronacions papals, i a partir de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]] els escollits pel col·legi electoral eren proclamats directament emperadors electes.
Les deliberacions solien tenir lloc a l'Ajuntament de la ciutat, i la cerimònia de votació es feia a la catedral. Cada elector emetia un vot, i podien escollir a qualsevol candidat (incloent a ells mateixos). El candidat amb més vots acceptava les capitulacions electorals i era proclamat Rei dels Romans.
=== Decisions===
Durant els segles X i XI, els prínceps es van limitar a confirmar la successió per als hereus dels monarques otonians ([[dinastia saxona]]) i sàlics ([[dinastia francònia]]). Amb la consolidació de la figura del príncep elector les decisions van fer-se menys previsibles, com en l'elecció de [[1125]] en què [[Lotari de Supplinburg]] fou elegit pel davant de parents propers. Tot i que algunes dinasties com les cases de [[Hohenstaufen]] o [[Casa de Luxemburg|Luxemburg]] van arribar mantenir-se al poder traspassant l'Imperi als fills, els canvis dinàstics en les eleccions es van fer tornar habituals. Durant uns dos segles, la monarquia era electiva tant en teoria com a la pràctica.
2.156.967

modificacions