Punt de compensació de la llum: diferència entre les revisions

En termes d'assimilació fotosintètica, al punt de compensació, l'assimilació neta de diòxid de carboni és zero. Les fulles alliberen CO₂ per [[fotorespiració]] i la respiració diària, però el CO₂ també es converteix en carbohidrats per la fotosíntesi. Per tant, l'assimilació és la diferència en la taxa d'aquests processos. A una pressió parcial normal de CO₂ (338[[Bar (unitat)|mbar]] el 1980), hi ha una irradiació a la qual l'assimilació neta de CO₂ és zero. Per exemple, a primera hora del matí i al final del vespre, es pot aribar al punt de compensació a mesura que l'activitat fotosintètica disminueix i la respiració s'incrementa. Per tant, la pressió parcial de CO₂ en el punt de compensació, també conegut com a gamma, és una funció de la irradiació. La dependència de la irradiació del punt de compensació s'explica per la concentració de [[ribulosa-1,5-bisfosfat|RuBP]]. Quan l'acceptor ribulosa-1,5-bisfosfat està en concentració saturada, gamma és independent de la irradiació. A concentracions de diòxid de carboni més altes, la taxa de fotosíntesi és més alta, mentre que a baixes concentracions de CO₂, la fotorespiració és més alta.<ref>{{cite book|last=O.L|first=Lang|title=Physiological plat ecology II,water relations and carbon assimilation|publisher=Springer-Verlag|location=New York|pages=556–558}}</ref>

 

S'assoleix el punt de compensació durant el principi del matí i els final de la tarda. La respiració és relativament constant, mentre que la fotosíntesi depén de la quantitat de llum solar (longituds d'ona de 400 a 700 nm per unitat de superfície i unitat de temps).

El punt de compensació ocorre quan la taxa de fotosíntesi es fa igual amb la taxa de respiració.

 

Al punt de compensació, la taxa de fotosíntesi s'equilibra amb la taxa de respiració. Els productes de la fotosíntesi s'utilitzen en la respiració perquè la [[planta]] ni consumeix ni fabrica [[biomassa]].