Querimònia: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Era Querimònia''' (en [[català]], la Querimònia) és un [[privilegi]] concedit pel rei [[Jaume II d'Aragó]] el Just a la [[Vall d'Aran]] el [[1313]] i que constitueix el [[dret històric]] de l'Aran.<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/val_d_aran/els_documents_escollits/|consulta=15 setembre 2015|títol=Querimònia|obra=Gencat|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
== Context ==
El privilegi es concedí des del [[Suda de Lleida|Castell del Rei]] de [[Lleida]], després del retorn de la Vall al domini de la [[Corona d'Aragó]], i un cop finalitzada l'[[administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca]].<ref name=gencat/>
 
== Contingut ==
Per tal d'afermar el domini de la vall el rei en [[Jaume II d'Aragó]] el Just va ordenar compilar per escrit els [[Usatge]]s i [[Costum]]s del [[dret consuetudinari]] aranés, i a la vegada recompensà els aranesos concedint-los franqueses i privilegis. Amb la Querimònia es confirmaren i es concediren:
* la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no fitats
A canvi, els aranesos acceptaven el pagament d'un únic tribut al rei per veí, el ''Galin Reiau'', consistent en una mida o sester de blat l'any per tal com equivalia a un galin o setena part d'una quartera aranesa.
 
== Evolució ==
Foren novament confirmats pel rei [[Alfons IV d'Aragó]] el Benigne el [[1328]], i respectats també per [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós després d'acceptar l'oposició aranesa a la venda del territori al comte [[Hug Roger II de Pallars Sobirà]] el [[1385]]. El rei [[Joan II d'Aragó]] el Gran va concedir als aranesos diverses exempcions i drets, i el [[1389]] les [[Corts de Montsó (1388)|Corts de Montsó]] declararen la Vall part del territori del [[Principat de Catalunya]] (integració confirmada després per la [[Generalitat de Catalunya]]) durant l'interregne esdevingut a la mort del rei [[Martí I d'Aragó]] l'Humà el [[1410]]), la qual cosa posava fi de fet a la independència de la Vall, que fins llavors només estava vinculada a [[Catalunya]] per la comunitat de sobirà. La Querimònia també fou confirmada per [[Felip V de Castella]] arran de la fidelitat aranesa a la causa borbònica, sent confirmada també per [[Ferran VII de Castella]] ([[1817]]) i [[Isabel II de Castella]] ([[1846]]).
 
2.431.179

modificacions