Ranuccio I de Parma: diferència entre les revisions

'''Ranuccio I Farnese''' o '''Ranuccio I de Parma''' ( [[Parma]], [[Ducat de Parma]] [[1569]] - íd. [[1622]] ) fou el '''[[duc de Parma|4t Duc de Parma]]''', càrrec que va ocupar entre [[1592]] i [[1622]].

 

Va néixer el [[28 de març]] de [[1569]] a la ciutat de [[Parma]], sent el segon fill del [[duc de Parma|duc]] [[Alexandre I de Parma]] i [[Maria de Portugal i de Bragança|Maria de Portugal]]. Fou nét per línia paterna de [[Pere Lluís I de Parma]] i [[Gerolama Orsini]], i per línia materna d'[[Eduard de Portugal i d'Aragó|Eduard de Portugal]] i [[Isabel de Bragança]].

 

Va morir el [[5 de març]] de [[1622]] a la ciutat de [[Parma]].

 

La mort el [[1580]] del seu besoncle el [[rei de Portugal|rei]] [[Enric I de Portugal]] sense descendència va desencadenar una [[Crisi successòria portuguesa de 1580|crisi successòria]] quan Ranuccio tenia 11 anys. Com a fill de la filla gran d'[[Eduard de Portugal i d'Aragó|Eduard de Portugal]], fill del rei [[Manuel I de Portugal]], Ranuccio era segons l'antic costum feudal, l'hereu legítim al tron de Portugal. No obstant això la condició del seu pare d'aliat i súbdit del [[rei de Castella|rei]] [[Felip II de Castella]], també pretendent al tron, va fer que els seus drets no fossin reclamats convenientment.

 

A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de [[1592]], fou nomenat [[duc de Parma]]. Durant el seu regnat el ducat es va annexionar els territoris de [[Colorno]], [[Sala Baganza]] i [[Montechiarugolo]].

 

Va portar a terme una renovació cultural de la ciutat de [[Parma]], donant suport les [[art]]s i la construcció del [[Teatre Farnese]], revitalitzant la [[universitat de Parma]] i ampliant les [[muralla|muralles]] de la ciutat. Així mateix finalitzà la construcció del Palau de la Pilotta, cort de la família [[Farnese]]. Ranuccio I, però, també és recordat per la seva crueltat: un exemple en fou l'execució pública de 100 residents de Parma sospitosos de conspirar contra ell.

 

Es casà el [[7 de maig]] de [[1600]] a la ciutat de [[Roma]] amb '''[[Margarida Aldobrandini]]''', filla de Joan Francesc Aldobrandini i Olímpia Aldobrandini, neboda aquesta del [[papa]] [[Climent VIII]]. D'aquesta unió nasqueren:

* Alexandre Francesc Farnese ([[1602]])