Regressió infinita: diferència entre les revisions

La nostra pròpia doctrina és que no tot el coneixement és demostratiu: per contra, el coneixement de les premisses immediates és independent de la manifestació. (La necessitat d'això és obvi, ja que hem de conèixer les premisses abans que s'hagi redactat la manifestació, i atès que el retorn ha d'acabar en veritats immediates, aquestes veritats han de ser indemostrables.) Aquesta és, doncs, la nostra doctrina, i a més sostenim que, a banda dels coneixements científics no és la seva font original el que ens permet reconèixer les definicions. | [[Aristòtil]] | ''[[Segons Analítics]]'' (Llibre 1, part 3, versicles 1 i 2) }}

 

En [[matemàtiques]] i [[informàtica]], el problema de la "regressió infinita" consisteix en una funció recursiva, és a dir, una funció que es refereix a si mateixa ([[recursivitat]]), sense un estat que indica on s'ha d'aturar la computació.

 

Per a detectar i evitar la regressió infinita en els [[programa informàtic]]s, s'utilitza una [[semàntica]] de [[verificació]] per [[recursió|recursivitat]]. Les [[Demostració matemàtica|proves]] que no hi ha un [[bucle infinit]] es fa mitjançant una [[invariant de cicle]] (vegeu també [[invariant (matemàtiques) |invariants]]). Aquesta prova no sempre és possible per a un procediment en particular (vegeu [[problema de la parada]]).

 

Regressió infinita en consciència és la formació d'una sèrie infinita d'"observadors interns", com quan ens fem la pregunta de qui és l'observació de la sortida dels correlats neurals de la consciència en l'estudi de la consciència subjectiva.

 

Regressió infinita en [[òptica]] és la formació d'una sèrie infinita d'imatges creades en retrocés en dues [[Paral·lelisme (geometria) |paral·leles]] enfront de [[mirall]]s. És el que es coneix com a [[efecte Droste]].