Diferència entre revisions de la pàgina «Reixa del diable»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
 
Els [[fongs]] de la classe [[Gasteromycetes]] constitueixen un grup força heterogeni que es caracteritza per la possessió d'una espècie d'[[himeni]] endogen que anomenen [[gleba]], tot ell envoltat d'una estructura coneguda com a [[peridi]], un tipus de membrana externa; el peridi pot trobar-se diferenciat en dues o més capes, en cas d'ésser dos la més externa es diu exoperidi i la més interna endoperidi. La gleba es forma dins del cos fructífer, que anomenarem [[basidiocarp]], i fins que ja són madures o pràcticament madures les espores aquestes no es troben en contacte amb el medi extern. També pertanyen a aquest grup espècies molt conegudes com l'[[ou del diable]] o el [[pet de llop]].
 
== Noms vernaculars ==
[[Català]]: gita de bruixa,<ref>[http://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Clathrus.htm Gita de bruixa]</ref> reixa del diable, cranc o cresta de gallina,<ref>[http://www.xtec.cat/~aporta1/natura/bolets/boletscat/reixesdeldiable.htm]</ref> encara que a les Illes balears també se'l coneix amb els noms populars de randes, tremelitges de terra.
[[Castellà]]: Clatro rojo<ref>[http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=a,0,c,365,m,3771&r=ReP-29316-DETALLE_REPORTAJES]</ref>
1.977.979

modificacions