República de Qurtuba: diferència entre les revisions

La '''república de Qúrtuba / Qurṭuba ''' o '''República de Còrdova''' va ser l’Estat que va sorgir en la ciutat de [[Còrdova]] i els seus voltants arran la desintegració del [[Califat de Còrdova]], en [[1031]].

 

Era evident des de feia temps, que el Califat se n’havia anat separant en multitud de petits Estats independents i que la capitalitat de Còrdova era purament nominal. Després de la destitució de l’últim Califa, [[Hixam III]], en Novembre de 1031, una junta de notables va decidir donar el poder a [[Jawhar Muhammad ben Jawhar|Abu l-Hazm Jawhar]], de la família [[Banu Jahwar]], i que gaudia de gran prestigi. Aquest va desenvolupar un sistema de govern quasi republicà, amb un consell de ministres i jurístes a qui consultar abans de prendre qualsevol decisió política. Sota aquest mandatari, Còrdova va tindre una direcció col·lectiva en lloc d'un únic Emir com altres taifes.

 

[[Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar]] va governar [[Qurtuba]] des de 1031 fins a la seva mort, en 1043. El va succeir son fill [[Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid]], que continuà el benvolent govern de son pare durant vint-i-un anys més. A mesura que es feia gran, Abū'l Walīd va anar deixant la direcció de Còrdova en mans dels seus fills, [[Abd al-Rahman ben Muhammad ben Jawhar|Abd al-Rahman]] i [[Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur|Abd al-Màlik]]. Els dos germans però, van començar aviat una lluita pel govern de l’Estat, restant poder als nobles per a desplaçar l’altre germà. Abd al-Màlik va aconseguir desplaçar del poder son germà. Tots aquests fets van desestabilitzar Còrdova.

 

A primers de 1075, un personatge amb el nom d'[[Ibn Ocasha]], s’apoderà de Còrdova i li la va entregar a '''al-Mamun''', que es va desplaçar fins allà per fer-se càrrec. En Juny d'aquest any moria al-Mamun emmetzinat. Ibn Ocasha encara es va mantindre tres anys en Còrdova sota el teòric poder de l'[[Emirat de Tulaytula]]. En 1078, al-Mútamid de Sevilla tornava a prendre Còrdova, que va continuar formant part de la Taifa sevillana fins a la conquesta dels [[Almoràvits]] que van assaltar la ciutat el [[25 de març]] de [[1091]].

 

* [[Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar]] 1031-1043

* [[Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid]] 1043-1064