Ràtzia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 1:
Una '''ràtzia''' (de l'[[àrab]] algerià ''ḡāyzyah'' '''غزو''', "unitat de cavalleria militar", que alhora prové de ''ḡazwa'', "batalla") és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí. Practicades pels [[beduïns]] d'[[Aràbia]] en temps de [[Mahoma]], la finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat.
 
== Ràtzies en l'islam ==
Durant el període de formació de l'[[islam]] com a nova religió, Mahoma i els seus partidaris van recórrer sovint a aquesta tècnica (vegeu [[campanyes de Mahoma]]). També hi hagué ràtzies especialment al llarg de l'època [[Imperi carolingi|carolíngia]] i durant la dominació àrab de la [[península Ibèrica]].
 
=== Ràtzies de l'Àndalus ===
{{Ràtzies de l'Àndalus}}
El moment àlgid de les ràtzies a l'[[Àndalus]] foren les expedicions militars que es feien normalment a l'[[estiu]]. En aquests casos específics rebien el nom d''''azeilfa''' (de l'àrab ''al-sa m-an-ela'ifa'', "estiuenca"). El botí i els esclaus cristians que acumulaven ajudaven el tresor del [[califat de Còrdova]] i a apaivagar les seves tensions internes projectant-se vers l'exterior.<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 8</ref> Una de les ràtzies més importants a [[Catalunya]] fou la d'[[Almansor|Al-Mansur]], que l'any [[985]] saquejà la [[ciutat]] de [[Barcelona]]. Al-Mansur va ser especialment temut als regnes del nord amb les més de cinquanta campanyes que va dur a terme entre el 977 i el 1002. Les grans expedicions s'acabaren vers l'any [[1008]] amb la mort d'[[Abd-al-Màlik al-Mudhàffar]].<ref name="Diccionari" /><ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 218.</ref>