Diferència entre revisions de la pàgina «M'Hammed Ould Ali»

m
cap resum d'edició
m (Estandardització d'encapçalaments)
m
M'Hammed va arribar a la majoria d'edat vers el 1803 o 1804, però el regent Amar es va negar a deixar la seva posició i va voler conservar el poder. Això va provocar l'esclat de la guerra el 1805, iniciant un període de lluites de més de vint anys (1805-1827) fins a la mort de M'Hammed i el reconeixement definitiu d'Amar IV com a emir. M'Hammed fou conegut localment com a Oui Sidi Ali (El fill del senyor Ali) per la costum dels maures d'anomenar així als notables, especialment si eren fills d'un personatge important (en la conversa el Oui -fill- desapareixia fàcilment i sovint s'esmentava com Sidi Ali). No està clar quina era la majoria d'edat però sembla que M'Hammed ja tenia més de 30 anys vers el 1816.
 
Després d'uns anys de lluita M'Hammed va anar al [[Galam]], buscant suports. El seguien alguns guerrers fidels i alguns prínceps descontents amb Amar (IV). Aquest s'havia fer nomenat marabut per guanyar suports. En els primers atacs de M'Hammed la victòria el va somriure i els seus partidaris es van duplicar passant a ser uns 300 guerrers. Amar llavors va enfrontar a aquests guerrers i els va perseguir cap a la costa; els va atrapar però l'atac fou rebutjat i llavors va decidir bloquejar-los. Un grup de seguidors d'Amar es va introduir al campament de M'Hammed, i van matar sis guerrers retornant al campament dels assetjants, que eren uns 400 (més 800 tributaris i esclaus). Amar va demanar ajut a l'emir de Brakna que li va enviar dos mil guerrers, però M'Hammed va atacar als braknes abans d'arribar, i com que van tenir moltes baixes (unes 80) es van retirar per manca de ganes de lluitar; llavors van atacar també als assetjants i es va lliurar una gran batalla en la qual M'hammed va estar a punt de guanyar però finalment la superioritat dels enemics es va imposar. M'Hammed va fugir al desert deixant a la seva esposa en poder d'Amar, que li va oferir acollir-la, el que fou rebutjat per la princesa. Això hauria estat vers el 1816 o 1817.
 
El gener del 1817 els francesos tornaven a dominar la [[colònia del Senegal]]. La política expansionista provocaria males relacions amb l'emir Amar IV. El coronel Julien Schmaltz, primer governador francès després de la recuperació del Senegal, va reunir les tropes del ''brak'', del pretendent M'Hammed Ould Ali i dels prínceps djolofs i els va donar armes i municions. El 15 de novembre de 1819 es va signar un tractat d'aliança entre M'hammed (qualificat al tractat com « héritier légitime de la couronne des Trarzas »), i els caps del Waalo que operaven en nom del ''brak''; les dues parts unien els seus esforços contra Amar IV. M'Hammed renunciava a tota pretensió sobre el Waalo i sobre la riba esquerra, s'obligava a castigar als saquejadors i a respectar els establiments francesos; els habitants del Waalo conservaven la propietat de les terres que tinguessin a la riba dreta.
41

modificacions