Sanç II de Castella: diferència entre les revisions

'''Sanç II de Castella, '''anomenat '''''el Fort'' ''' (ca. [[1038]] - [[Zamora]], [[1072]]), fou [[rei de Castella]] ([[1065]]-[[1072]]), [[rei de Galícia]] ([[1071]]-[[1072]]) i [[rei de Lleó]] ([[1072]]).

 

Fill primer del [[rei de Castella]] [[Ferran I de Castella|Ferran I]] i de la [[reina de Lleó]] [[Sança I de Lleó|Sança I]], la [[primavera]] de [[1063]] es va aliar amb [[Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir]] de la [[taifa de Saragossa]] per derrotar [[Ramir I d'Aragó]], que intentava [[Batalla de Graus|conquerir Graus]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ashtor |nom=Eliyahu |títol=The Jews of Moslem Spain |url=http://books.google.cat/books?id=KNYtAQAAIAAJ&q=graus+muktadir+tributo&dq=graus+muktadir+tributo&source=bl&ots=9f6DZVEOgR&sig=192Rrzw4f-M0C3CQPDTEGleUkVU&hl=ca&sa=X&ei=YbQ_UKX7DcKEhQf90YDoDA&ved=0CDAQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Jewish Publication Society |data=1992 |pàgines=p.214 |isbn=0827604270}}</ref> on va morir el rei aragonès.

 

A causa de la llei navarresa, va heretar del seu pare el [[Regne de Castella]] el mateix dia que aquest va morir (27 de desembre de [[1065]]) mentre el seu germà [[Alfons VI de Lleó|Alfons]] ere nomenat [[rei de Lleó]] i el seu germà [[Garcia I de Galícia|Garcia]] ho era de [[rei de Galícia|Galícia]].

 

Amb la mort del seu pare [[Ferran I de Castella]], s'enfronta als problemes fronterers i al repartiment de l'herència, participant així en la coneguda [[Guerra dels tres Sançs]] l'any [[1068]]. En el transcurs de la guerra va recuperar unes terres castellanes que havien estat conquerides pels navarresos.

 

També va entrar en batalla amb els seus germans [[Garcia I de Galícia]], rei de Galícia, i [[Alfons VI de Lleó]], rei de Lleó. En un primer moment, va tractar de pactar amb Alfons per a repartir-se el regne de Galícia. Després d'entrar en aquest regne, els exèrcits d'Alfons VI de Lleó van atrapar Garcia de Galícia, que fou tancat en una torre, on romandria fins que va ser exiliat a la [[taifa]] de Sevilla (més tard Alfons VI el féu retornar per empresonar-lo en el castell de Luna).

 

Després de la Guerra dels Tres Sançs, Sanç II va decidir que no li era suficient amb regnar la totalitat de [[regne de Castella|Castella]] i mitja [[regne de Galícia|Galícia]], per la qual cosa va declarar la guerra al seu altre germà, Alfons VI. Amb la intervenció del seu braç dret, [[Rodrigo Díaz de Vivar]], derrota a Alfons VI consecutivament a [[Batalla de Llantada|Llantada]] i [[Batalla de Golpejera|Golpejera]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Careaga Ribelles |nom=Josefina |títol=El Cid |url=http://books.google.cat/books?id=Gwx3arbZ5AgC&pg=PA184&dq=llantada+golpejera+sancho+cid&hl=ca&sa=X&ei=hyO6U-OoIsP80QWClYGADg&ved=0CGQQ6AEwCQ#v=onepage&q=llantada%20golpejera%20sancho%20cid&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2011 |pàgines=184 |isbn=8446032600}}</ref> amb el resultat de l'exili forçós a [[Toledo]] i la vacant tron del regne lleonès en favor de Sanç el [[1072]].