|
== Història ==
El primer descobriment va ser la Venus de Brassempouy, el 1893, per Édouard Piette. Quatre anys més tard, [[Salomó Reinach]] donava a conèixer les estàtues d'[[esteatita]] de les coves de Grimaldi. El 1908, va ser exhumada la famosíssima [[Venus de Willendorf]], en un camp de loess de la vall del [[Danubi]], a [[Àustria]]. Aquesta escultura, que s'ha convertit en una icona, anunciava el domini de les cultures femenines que s'estenien des dels [[Pirineus]] fins a les planes siberianes del [[llac Baikal]].
La majoria d'aquestes venus procedeixen dels períodes [[aurinyacià]] o [[gravetià]] del [[paleolític superior]] [[Europa|europeu]], tot i que també s'ha aplicat a figures semblants d'altres èpoques i cultures (com les venus de la cultura neolítica de [[cultura Valdivia|Valdivia]], a l'actual [[Equador]], o la molt més antiga [[Venus de Berejat Ram]]). Igual que en molts artefactes semblants, és difícil determindeterminar el seu significat cultural exacte, però és possible que es tractés d'amulets de [[fertilitat]], seguretat i [[èxit]], o potser de representacions de [[deessa|dees]]. Van ser batejades amb el nom de ''Venus'' en estendre la noció que constituïen un ideal de bellesa prehistòric, i, encara que la idea ha estat rebutjada, la denominació de ''Venus'' hi persisteix.
== Descripció ==
La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemàtica, pedddd<ròperò en general tenen els atributs sexuals molt marcats, i sovint en estat de [[gestació]], quedant clarament destacats els [[mamella|pits]], els [[maluc]]s i els òrgans [[genitals]]. Però, també és comú que la resta de les seves parts del cos apareguin desdibuixades: els [[Braç (anatomia)|braços]] són molt petits, els [[Peu (anatomia)|peus]] amb prou feines es veuen, i la [[cara]] sol ser en general inexistent. Aquestes escultures tenen grandàries modestes, fins diminutes, oscil·lant entre els 4 i els 25 centímetres, aproximadament.
<gallery mode="packed-hover">
|
