Secret de la correspondència: diferència entre les revisions

Quan aquest s'aplica a la [[telecomunicació|comunicació electrònica]], el principi protegeix no només el contingut de la comunicació, sinó també la informació de quan i a qui (si és el cas) han estat enviats els missatges, i en el cas de la comunicació mòbil, la informació de la [[Localització GSM|ubicació]] de l'[[Telèfon mòbil|aparell mòbil]] o del seu usuari. Com a conseqüència, en les jurisdiccions que garanteixen el secret de la correspondència, les dades obtingudes de les xarxes de telefonia mòbil respecte a la ubicació tenen un major nivell de protecció que les dades recollides per la [[telemàtica]] de vehicles o de bitllets de transport.

 

La [[Convenció Europea de Drets Humans]] adoptada pel [[Consell d'Europa]] de 1950, recorda en el seu article 10, el dret a la «la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres».<ref>{{ref-publicació|títol=Conveni Europeu de Drets Humans|pàgines=30|url=http://www.echr.coe.int/Documents/Convention_CAT.pdf|publicació=Consell d'Europa|consulta=14 setembre 2017}}</ref>

 

Dins la [[Unió Europea]], el secret de la correspondència està garantit per la Directiva Europea 97/66 del 15 de desembre de 1997,<ref>{{ref-publicació|títol=Directiva 97/66/CE del Parlament Europeu|data=15 desembre 1997|pàgines=10|url=https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/union_europea/directivas/common/pdfs/B.5-cp--Directiva-97-66-CE-.pdf|publicació=Consell d'Europa|consulta=14 setembre 2017|llengua=castellà}}</ref> que obliga els estats membres a garantir, per llei, la confidencialitat de les comunicacions i les telecomunicacions, que implica «prohibir a qualsevol persona que no en sigui l'usuari, sense el consentiment de l'afectat, escoltar, interceptar, emmagatzemar les comunicacions o sotmetre'ls a qualsevol altra forma d'intervenció o vigilància, excepte quan aquestes activitats estiguin legalment autoritzades».

 

En el cas espanyol, la constitució recull en el seu article 18.4 o 18.3?? Un paràgraf més a sota indica que es el 18.3 que «es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial».<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=La Constitución española de 1978.|editor=Congreso.es}}</ref> El desenvolupament, les modificacions i les excepcions a aquest article es poden consultar en línia.<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/sinopsis/sinopsis.jsp?art=18&tipo=2|consulta=15 setembre 2017|títol=Sinopsis artículo 18|editor=Congreso de los Diputados|llengua=castellà}}</ref>

 

A [[França]] la violació de la privacitat està penada pels articles 226-15, «De l'atemptat contra el secret de la correspondència», i el 432-9 del Codi Penal<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/wipolex/es/details.jsp?id=14297|consulta=14 setembre 2017|títol=Francia. Código Penal (versión consolidada en 01 de enero de 2014)|editor=OMPI}}</ref> i per l'article L33-1 del codi postal i de telecomunicacions.

 

A [[Suïssa]], el secret de la correspondència està garantit, per l'article 36-4, «Restricció dels drets fonamentals» de la Constitució Federal<ref>{{ref-web|url=http://www.wipo.int/edocs/lexdocs/laws/es/ch/ch191es.pdf|consulta=14 setembre 2017|títol=Constitución Federal de la Confederación Suiza|editor=OMPI}}</ref> i per l'article 179 del seu Codi Penal.