Diferència entre revisions de la pàgina «Secundino Delgado Rodríguez»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Participarà activament el 1895 en la vaga de tabaquers de Tampa, participant en les comissions sindicals i serà considerat un dels capitosts del conflicte, raó per la qual serà detingut amb altres activistes. Posteriorment es trasllada a [[Cayo Hueso]] i d'aquí torna a [[L'Havana]], Cuba, on treballarà com a ferrater en una empresa de transports, que compatibilitzarà amb la seva activitat política (raó per la qual serà acomiadat). Amb posterioritat serà acusat de l'elaboració de l'explosiu utilitzat en un atemptat contra la Capitania General de la Habana, si bé sembla poc probable que hagués estat implicat en aquesta acció en concret.
 
== Estada a Veneçuela ==
En 1896 tornà uns mesos a [[Santa Cruz de Tenerife]] i tornà a marxar a [[Caracas]]. Serà a partir d'aquest moment quan comenci a ocupar-se de la "qüestió nacional canària". La seva formació política i ideològica té lloc a l'exili, i al seu retorn a Canàries, decideix bolcar la seva lluita cap a la independència de Canàries, aplicant la idea d'alliberament ''de les nacions oprimides''. Aquesta estada a les illes serà breu, car ha d'expatriar-se novament a causa dels moviments del general [[Valerià Weyler|Weyler]] per a ordenar el seu ingrés a la presó.
 
El periòdic es publica en un context en el qual la guerra a Cuba està molt present, i això es veu reflectit en el contingut d'aquest, fent contínues crides als canaris a no participar en l'exèrcit espanyol (ja des d'El Esclavo el mateix Secundino Delgado havia fet crides als ''voluntaris forçats'' de tota Espanya a rebel·lar-se contra el seu propi exèrcit i unir-se als revolucionaris obrers que lluitaven per la independència de Cuba). El Guanche no va tenir una difusió molt àmplia, però causarà una certa preocupació a Veneçuela, i serà empresonat per les mateixes autoritats veneçolanes. Tanmateix seguirà publicant alguns nombres més, dirigit ara per Guerra Zerpa. La intervenció militar dels [[EUA]] en el conflicte de Cuba, [[Puerto Rico]] i [[Filipines]] incidirà en el tancament definitiu del Guanche. Aquesta intervenció produirà un auge de l'espanyolisme, que afectarà a la mateixa colònia canària de Veneçuela. A això cal afegir els temors dels propis redactors del Guanche i de l'entorn del nacionalisme canari que EUA envaís Canàries. Si bé segueixen atacant Espanya per la seva actitud a les [[Antilles]] i a Canàries (acusant-la a més de ser la culpable del conflicte), a causa de la conjuntura decideixen suspendre la publicació del periòdic fins que el conflicte quedés resolt.<ref> No tornaria a publicar-se mai. Posteriorment, en el segle XX en la dècada dels 20, el [[Partit Nacionalista Canari]] (PNC) fundaria a Cuba un nou periòdic denominat també El Guanche (Segona Època)</ref>
 
== Retorn a Canàries ==
Secundino Delgado fou expulsat de Veneçuela el 1898 i tornà a Canàries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del [[plàtan de Canàries|plàtan]] o el [[tomàquet]], i alhora comença a aparèixer una tendència a la [[proletarització]] agrària i un creixement del proletariat urbà. També tindran una gran importància les activitats portuàries a Santa Cruz de Tenerife i [[Las Palmas de Gran Canària]]. El periodista i tipògraf [[José Cabrera Díaz]] promourà la creació d'associacions obreres,<ref>El paper de José Cabrera Díaz com el principal impulsor de l'associacionisme obrer a cCanàries comença a ser discutit</ref> i l'associació de tots els gremis de treballadors. Comença així una incipient consciència de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si bé comencen a aparèixer tímidament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma així l'[[Associació Obrera de Canàries]], i el seu òrgan d'expressió, el periòdic ''El Obrero''. José Cabrera Díaz serà el president d'aquesta Associació en la qual també participarà Secundino Delgado.
 
A la seva sortida de presó després de ser posat en llibertat sense càrrecs, escriurà dos relats per a la publicació anarquista ''[[La Revista Blanca]]''. Tornarà a Canàries i anys més tard visitarà Nicolás Estévanez a l'Havana i publicarà a Mèxic el ja esmentat "Vacaguaré...! (Via-Crucis)". En [[1910]] torna a Canàries. En aquesta època moriren el seu fill i la seva filla, i al cap de poc, el [[1912]], moria Secundino Delgado a causa d'una tisi pulmonar.
 
== Obra i ideologia ==
L'obra escrita de Secundino Dlgado es limita a una sèrie d'articles, alguns poemes i relats literaris i una obra autobiogràfica. En el seu pensament es troba present una certa influència de l'[[anarquisme]], si bé aquest no apareixerà igual de clar al llarg de tota la seva vida. També el mateix Secundino parlarà d'influències de [[Francesc Pi i Margall]]. El romanticisme es trobarà sempre present en els seus textos, carregat alhora de pessimisme, com s'observa en els seus contes i relats literaris. El seu ''guanxisme''és una reivindicació romàntica de la seva figura, considerant-se hereu moral de la seva lluitas, no hereu biològic. També s'ha de tenir en compte el seu caràcter internacionalista i de la unió d'alliberament nacional amb l'alliberament social.
 
2.195.263

modificacions