Shoshana Zuboff: diferència entre les revisions

En el conjunt de l'obra de Zuboff tenen origen un bon nombre de neologismes i conceptes encunyats per ella: "[[capitalisme de vigilància]]", "divisió educativa en la societat", "economies d'acció", "els mitjans de modificació de comportament", "civilització de la informació", "treball mediat per ordinador", la dialèctica automat/informat, "abstracció de treball" i "individualització del consum". Es va doctorar en [[psicologia social]] a la [[Universitat Harvard]] després de llicenciar-se en filosofia a la [[Universitat de Chicago]]. Zuboff va entrar a l'[[Escola de Negocis Harvard]], on va ocupar la càtedra Charles Edward Wilson d'Administració d'Empreses i esdevingué una de les primeres dones que va ocupar un càrrec a la facultat de Negocis de Harvard. Entre 2014 i 2015 va ser professora associada al Berkman Klein Center for Internet and Society i a la [[Harvard Law School]].<ref>[http://www.shoshanazuboff.com/new/about/ Pàgina web de l'autora]</ref>

 

L'obra recent de Zuboff s'articula entorn a les noves formes mercantils i a una lògica específica de l'[[acumulació del capital]] que ella anomena "capitalisme de vigilància". Aquest concepte va veure la llum en un text de 2014, "A Digital Declaration", que va ser publicat pel diari [[Frankfurter Allgemeine Zeitung]] tant en alemany com en anglès.<ref>[https://web.archive.org/web/20141221170008/https://www.faz.net/aktuell/feuilleton/debatten/the-digital-debate/shoshan-zuboff-on-big-data-as-surveillance-capitalism-13152525.html Zuboff, Shoshana. ''A Digital Declaration'']</ref> El 2015, Shoshana Zuboff va explorar amb més profunditat les idees que havia aportat en aquell article en forma d'escrit acadèmic al [[Journal of Information Technology]], titulat ''Big Other: Surveillance Capitalism and the Prospects of an Information Civilization'',<ref>[https://papers.ssrn.com/abstract=2594754 Zuboff, Shoshana (2015-04-04). ''"Big Other: Surveillance Capitalism and the Prospects of an Information Civilization"''. Journal of Information Technology. Rochester, NY. 30: 75–89]</ref> que li valgué el premi al millor assaig acadèmic de 2016 de la Conferència Internacional d'Investigadors dels Sistemes de la Informació.<ref>[https://aisnet.org/news/324749/AIS-Awards-Best-and-Brightest-at-ICIS-2016.htm "AIS Awards Best and Brightest at ICIS 2016 - Association for Information Systems (AIS)". aisnet.org. Consultat 2018-12-29.]</ref>

 

Zuboff interpreta molts temes contemporanis des de la perspectiva teòrica del control, com ara l'atac a la privacitat i l'anomenada "paradoxa de la privadesa", les [[fake news]], el seguiment continuat dels usuaris, la incapacitat legislativa i reguladora davant d'aquests canvis, la governança algorítmica, l'addicció als mitjans i xarxes socials, la supressió dels drets humans i la desestabilització econòmica, entre molts altres, qüestionats sobre la base dels imperatius socials que s'haurien de prendre.

 

El seu llibre de 1988 és un estudi sobre la [[tecnologia de la informació]] en l'àmbit específic de l'entorn laboral.<ref>Avgerou, Chrisanthi, Claudio Ciborra, and Frank Land. “Introduction.” The Social Study of Information and Communication Technology: Innovation, Actors and Contexts. Oxford: Oxford UP, 2004. Print.</ref><ref>Burton-Jones, Andrew. "[https://www.researchgate.net/publication/261725905_What_have_we_learned_from_the_Smart_Machine What Have We Learned From the Smart Machine?]" Working Paper. University of Queensland. June 13, 2012</ref><ref>Timonene, Hanna and Kaija-Stina Paloheimo (2008), “[http://www.ejkm.com/issue/download.html?idArticle=153 The Emergence and Diffusion of the Concept of Knowledge Work]”, The Electronic Journal of Knowledge Management, Volume 6, Issue 2, pp. 177-190.</ref> Aquest llibre conceptualitza diversos aspectes del coneixement, l'autoritat i el poder en les modalitats de feina relacionades per la informació, com poden ser la dualitat de la tecnologia de la informació entre informàtica i automàtica, l'abstracció del treball relacionada amb la tecnologia de la informació i la demanda de capacitats laborals intel·lectuals que l'acompanyen, el treball mediat per ordinador, "el panòptic de la informació", la tecnologia de la informació com a potencial desplaçament de l'autoritat, la construcció social de la tecnologia, el canvi que va d'una divisió del treball a una divisió del coneixement i els patrons inherenetment col·laboratius característics del treball informatitzat.

 

Aquest llibre, escrit amb James Maxmin, va ser producte de la seva recerca multidisciplinar que incorpora elements d'història, sociologia, gestió administrativa i econòmica. En aquest llibre, la tesi és que existeix una nova estructura de demanda associada amb la "individualització del consum", que ha estat a l'origen de multitud de problemes i fallides institucionals en tots els àmbits, i que inclouen una divisió cada cop més forta entre individus i les organitzacions comercials de les quals depenen.

 

 

== Enllaços externs ==

 

{{Autoritat}}