Soldadura en fred: diferència entre les revisions

Una cas típic de soldadura en fred n'és una [[palleta d'or]], que es pot formar en els rius aurífers per [[Palleta_d'or#Formació|colpejament]] al llarg dels anys de petites partícules d'or amb les pedretes i [[còdol]]s del riu.

 

En la soldadura en fred, s'aplica pressió a les peces mitjançant matrius o rotlles. A causa de la deformació plàstica que té lloc, és necessari que almenys una (però preferiblement totes dues) de les peces a acoblar sigui dúctil. Abans de la soldadura, la interfície és desgreixada, amb raspall de filferro, i eixugada per treure'n les taques d'òxid.

 

La soldadura en fred pot ser utilitzada per a unir peces petites fetes de metalls tous i dúctils. Les aplicacions inclouen cables d'emmagatzematge i connexions elèctriques (com [[connector elèctric|connectors]] amb desplaçament d'aïllament).

 

Els problemes mecànics dels primers [[satèl·lit artificial |satèl·lits]] s'atribuïa a vegades a la soldadura en fred. No obstant això, el 2006, [[Henry Spencer]] va enunciar que el fenomen de la soldadura en fred espontània en l'espai extraterrestre és "bàsicament un mite", assenyalant que "no hi ha cap cas documentat del que realment passa en òrbita, excepte en els experiments deliberadament destinats a provocar-ho (amb materials susceptibles, i havent pres cura per evitar la contaminació, i amb una deliberada eliminació mecànica prèvia de les capes d'òxid, etc.) "<ref> http://groups.google.com/group/sci.space.history/msg/9f09b7136c1206f5 </ref>