Speculum Maius: diferència entre les revisions

'''''Speculum Maius''''' és el nom de l'[[enciclopèdia]] medieval de [[Vicent de Beauvais]], una de les obres de referència més ambicioses del període, amb 3 milions de mots aproximadament. El seu títol, que significa ''Gran Mirall'', resumeix la pretensió de reflectir per escrit tot el coneixement disponible. Publicada al {{segle|XIII}}, va gaudir de considerable difusió fins al Renaixement. Se'n troben còpies de la part històrica a la Biblioteca capitular de Barcelona.

 

L'enciclopèdia consta de tres parts: ''Speculum Naturale'', ''Speculum Doctrinale'' i ''Speculum Historiale'', que tracten respectivament de la natura, la ciència i la [[història]]. Posteriorment s'afegí un volum apòcrif sobre [[moral]], recollint pensament de diversos autors.

 

L'obra es va difondre àmpliament i es conserva en diversos manuscrits. La [[crítica textual]] ha identificat les famílies que han transmès l'obra: per a la primera i segona part part n'hi ha dues, la versió Tournai i la Douai (la més acceptada) mentre que per a la tercera, la de més èxit, a part de la còpia Douai es conserven quatre versions més.<ref>[http://www.cs.uu.nl/groups/IK/archives/vincent/etexts.htm Pàgina de recerca de la Universitat d'Utrecht]</ref>

 

El primer volum narra com es va produir la [[Creació]], seguint el punt de vista del [[Gènesi]] però incorporant troballes de diversos pensadors cristians i pagans. Comença explicant la doctrina de la [[Santíssima Trinitat]] i les característiques dels àngels i posteriorment indica com es van crear i els atributs de la llum i els quatre [[elements clàssics]], essència de tot allò que existeix. Més endavant recrea la traïció de [[Llucifer]] i reflexiona sobre el temps i la cosmologia imperant.

 

Quan ja s'apropa a la Terra, resumeix les nocions de geografia de l'Edat Mitjana i fa un ampli compendi dels éssers vius coneguts, cadascun amb atributs mèdics associats. Per últim incorpora un tractat d'[[anatomia humana]].

 

Aquest volum aborda les qüestions lligades a l'educació i els diferents oficis, recollint tant els conceptes bàsics del trivi i del quadrivi com nocions de les diferents ciències. Inclou un petit diccionari de [[llatí]] i algunes de les històries més famoses de l'Antiguitat grecollatina.

 

En aquesta segona part resumeix també la seva filosofia, de caràcter escolàstic. Destaquen els tractats sobre les diferents [[virtut]]s. Més endavant dóna consells sobre les arts pràctiques, seguint la divisió del saber d'[[Hug de Sant Víctor]]. Apareix també un capítol rellevant sobre la música, on segueix a [[Boeci]].

 

Al tercer volum resumeix la història del món fins al 1250, seguint molt de prop el ''Chronicon'' d'[[Hélinand de Froidmont]]. Comença pels relats de la Bíblia, explica les llegendes de Babilònia, es deté sobretot a l'època grega i romana i segueix explicant els fets més rellevants d'Orient. Després se centra ja en l'Europa medieval, destacant l'aportació de [[Carlemany]] i els diversos regnes. L'apartat consta igualment d'una nòmina d'autors literaris de fama.