Spierekanaal: diferència entre les revisions

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] els alemanys utilitzaven el canal per a transports materials de construcció des del [[Rin]] per a les obres militars a la línia del front de l'[[IJzer]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial|segona guerra]] els alemanys van malmetre les infraestructures. La navegació es va reprendre el [[1948]]. Com a conseqüència de l'expansió fulgurant del transport per carreteres, el [[1986]] el canal es tancà a la navegació i les instal·lacions van començar a caure en ruïnes.

 

El canal té quatre ponts i tres [[resclosa|rescloses]] que totes van tornar a funcionar el [[2006]], connectades amb un sistema central i automàtic de control.

a prop de la frontera, es projecta una ''Casa del canal'' (en [[francès]] ''Maison du canal)'' que esdevindrà un lloc d'atenció als turistes, d'informació educativa i de descans.

 

Des de l'inici del segle, les entitats dels marges de l'enllaç van engegar un programa de restauració batejat ''Blue Links'' en voler tornar a integrar-lo a la xarxa europea de vies navegables. Amb subsidis europeus, nacionals i regionals, l'obra va començar el [[2005]]. El [[dragatge]] d'uns 30.000 m³ de [[llot]] va començar a l'inici de [[2011]] i la reobertura va celebar-se el [[2 de juny]] del mateix any.<ref>[http://www.wapi2025.be/index.php?option=com_content&task=view&id=297 Le canal de l'Espierres enfin réhabilité] (consultat el 31 d'agost de 2011)</ref> A Valònia, el canal ha sigut catalogat com monument històric. La restauració del canal servirà projectes de turisme i renovació del teixit urbà.

 

De resultes de la construcció d'estacions de depuració i l'ocàs de la indústria pesant la qualitat de l'aigua va millorar-se molt i el peix ha tornat.

 

{{Referències}}

[http://www.bluelinks2008.org El programa de restauració ''Blue Links'']