Stray Cats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 16:
Després d'un concert a Londres, els Stray Cats van conèixer el productor Dave Edmunds, entusiasta del rock clàssic conegut pels seus treballs amb els Rockpile i en solitari. Edmunds es va oferir a treballar amb el grup.<ref name="ReferenceA"/> Edmunds els va esperar entre bastidors mentre eren a l’escenari, com que no venien es va ficar al seu camerino i va buidar una ampolla de vodka que hi havia. Quan el grup va arribar la primera reacció va ser fer fóra l’intrús fins que, després d’insistir que era Dave Edmunds, el varen reconèixer.<ref name="ReferenceB"/>
== Stray Cats ==
Poc després van entrar a l'estudi a gravar el seu àlbum de debut ''Stray Cats'', publicat a Anglaterra el 1981 per Arista Records amb producció d’Edmunds. El disc era el més allunyat d’un simple ''revival''. Mesclaven el so dels anys 50 amb el del [[punk]] i renovaven l’estètica amb pentinats inspirats en el punk, que eren versions modernes dels clàssics tupès, utilitzant laca en comptes de brillantina i lluint robes de colors llampants.<ref name="ReferenceA"/> El novembre del 1980 surt el primer senzill ''Runaway Boys'', li seguirien ''Rock this Town'' i ''Stray Cat Strut''.
El disc suposa la recuperació de figues fosques del rock & roll i el rockabilly de les que realitzen adaptacions com: ''That Mellow Saxaphone'' de Roy Montrell (''Wild Saxaphone''), ''Bob Bop Da Doo Bop'' de Lew Williams (''Fishnet Stockings'') o ''Please Gimmie Something'' de Bill Allen & The Backetas (''Crawl up and Die''), a més de clàssics com ''Double Talkin’ Baby'' de Gene Vincent i ''Jeanie, Jeanie, Jeanie'' d’Eddie Cochran o ''Ubangi Stomp'' de Warren Smith. La premsa anglesa els qualificà de Punk-a-Billys.<ref name="ReferenceB"/>
== Gonna Ball ==
Pel següent àlbum, Arista va enviar els Stray Cats a l’[[Illa de Montserrat]] a enregistrar el disc seguint el que havien fet [[The Police]]. El resultat fou ''Gonna Ball'', produït per ells mateixos. Hi trobem una versió de ''Your Baby Blue Eyes'' dels germans Burnette, una [[balada]], ''Lonely Summer Nights'' o la que li dóna títol, ''Gonna Ball'', un poderós aliatge de [[rhythm & blues]] i rockabilly. Malgrat tots aquests factors no va assolir la mateixa popularitat que el primer. Varen fer gires per Austràlia, Japó i Escandinàvia a més de la Gran Bretanya.
Línia 27:
En aquesta època Brian heretà tot el vestuari d’Eddie Cochran com a premi a la seva perseverança en la seva defensa del rock & roll.<ref name="ReferenceB"/>
== Rant N’Rave ==
[[Fitxer:Stray cats - live in gijon 1.jpg|Concert a Gijón, Espanya, el 2004|miniatura|esquerra]]
Al següent àlbum, ''Rant N' Rave with the Stray Cats'' Dave Edmunds tornà a la producció. En un principi s’havia pensat en [[Bill Wyman]] i, fins i tot, s’havien enregistrat 6 temes. Inclou un tema [[doo-wop]] ''I Won't Stand in Your Way'' amb la col·laboració del quintet vocal Fourten Karat Soul, de la qual es va enregistrar, també, una versió ''a cappella''. L’èxit més important fou, tanmateix, ''Sexy+17''.
Línia 33:
Aquest disc representa el moment més àlgid, pel que fa a popularitat, del grup i suposà un punt i a part a la seva carrera. El grup se separa i els seus membres s’allunyen temporalment de la música.<ref name="ReferenceB"/>
== Rock Therapy ==
Una reunió temporal dona com a fruit ''Rock Therapy'', un disc de transició i una mica desmotivat que no obstant no desmereix els altres discos de la banda. Inclou versions de Gene Vincent ''Race With The Devil'' i Charlie Feathers ''One Hand Loose'' i temes propis que van des del rockabilly clàssic fins a d’altres que esbossen la línia que Brian Setzer seguiria als seus primers discos en solitari.
A partir d’aquí els tres membres comencen les seves carreres en solitari publicant discos propis o col·laborant amb altres músics, en general, amb experiències allunyades del rockabilly.<ref name="ReferenceB"/>
== Blast Off!==
El 1988, Brian Setzer, Lee Rocker i Slim Jim Pahntom es tornen a reunir per fer una sèrie de concerts pels EUA. La resposta fou tan positiva que decidiren fer un nou àlbum. El 1989 i novament amb producció de Dave Edmunds apareix ''Blast Off! '', precedit pel senzill ''Bring it Back Again''. Hi ha diverses versions, algunes directes, d’altres subliminars. Glen Glenn (''Everybody Needs Rock & Roll''), Lou Miller (''Slip, Slip, Slippin’ In'') i la mescla-homenatge que suposa ''Gene & Eddie''. ''Blast off! '' s’acomiada amb ''9 Lives'' que deixa clares les intencions que tenen tots tres de ressuscitar les vegades que calgui i no 7 sinó 9 vegades més.<ref name="ReferenceB"/>
Aquest va ser el darrer gran disc dels Stray Cats. Han anat reapareixent periòdicament i editant treballs irregulars, mentre desenvolupaven les seves respectives carreres personals.
Línia 44:
El 1990 publicaren ''Let's Go Faster'' amb producció de Nile Rodgers amb un registre proper a l’AOR. El 1992 Dave Edmunds produí ''Choo Choo Hot Fish'' on retornaven a un so més rock & roll i el 1993 el disc de versions ''Original Cool'', el més interessant dels publicats els anys 90.
== Projectes personals ==
=== Brian Setzer ===
* Bloodless Pharaohs
* Brian Setzer – en solitari
* The Brian Setzer Orchestra
* Brian Setzer '68 Comeback Special
* Brian Setzer & The Nashvillains
=== Lee Rocker ===
* Phantom, Rocker & Slick
* Swing Cats
* Lee Rocker – en solitari
=== Slim Jim Phantom ===
* Phantom, Rocker & Slick
* Swing Cats
* The head cat
* Dead Men Walking
== Discografia ==
|