Subcontractació: diferència entre les revisions

De certes empreses al segle XIX que eren organitzades en quasi [[autarquia|autarquies]], fins a l'empresa del sector automòbil que només incorpora béns intermedis ja força complexos fabricats per subcontractistes a l'empresa de moda que subcontracta tota la producció a tallers obscurs en països de sou baix, el grau de subcontractació pot ser molt diferent. Es diferencia de la [[deslocalització]] que és la transferència d'una activitat vers un país llunyà tant si es fa en una filial pròpia de l'empresa mare com si es fa prop d'un subcontractista. Des dels anys 1970 va palesar que grans estructures empresarials verticalment integrades no eren les més adequades per als nous reptes de les economies.<ref name = AH/>

 

Es distingeixen dues formes:<ref name="AH">Àngel Hermosilla Pérez & Natalia Ortega, «Recurs a la subcontractació d'activitat i de serveis», ''Creixement i ocupació en les empreses industrials,'' Estudis econòmics n°23, Barcelona, La Caixa, 2001, pàgina 34, {{ISBN|9788488099754}}</ref>

* la subcontractació de capacitat: quan una empresa no disposa de mitjans de producció suficients per a respondre a la demanda, històricament en «moments de punta».

* la subcontractació d'especialitat: quan a l'empresa li cal un ofici o un èquip molt especialitzat, essencial però que demana massa inversions en formació i material per poder organitzar de manera rendible si mateix un departament intern. És el cas, per donar un exemple didàctic, d'un viticultor que podria instal·lar la seva impremta per fer les etiquetes, o subtractar la impressió a una impremta especialitzada.

 

Un contracte de subcontractació es fa entre dues parts, d'un costat el client, anomenat l'empresa principal o el contractista i de l'altre costat el proveïdor o subcontractista.

 

La tria de fer les coses en intern o de subcontractar-les és una decisió estratègica de la direcció empresarial, que ha de sospesar el pro i els contra, i que depèn de molts factors.<ref name = AH/>

* L'empresa principal encomana el servei o el component segons el contracte negociat per a un preu determinat. No té fer compte d'imprevists que es passen a l'empresa del subcontractista: malaltia de treballadors, vagues, accidents, congestió...

* A l'estat espanyol, l'empresa principal pot ser solidària i subsidiària, el que implica que ha de fer front a les obligacions no satisfetes per l'empresa auxiliar (el subcontractista), per exemple quan el subcontractista és declarat insolvent.<ref name = MM/>

 

La principal crítica dels representants dels treballadors és que les condicions de treball (sou, seguretat, continuïtat de treball, advantatges socials, possibilitat de progrés, formació, respecte del medi ambient,…) són molt pitjors en les empreses del subcontractistes que a les empreses subcontractadores.<ref name = MM>Maria Marín i Franconetti (coordinació), [http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2012/guia_Contractes_i_Subcontractes.pdf ''Contractes i Subcontracctes. Empreses de Treball Temporal. Empreses de Serveis Integrals: Marc Lega i Criteris per a l'actuació sindical''], Barcelona, Comissió obrera nacional de Catalunya, setembre 2010, 172 pàgines</ref> No tota la subcontractació és precarització, però sovint ho és.<ref name = MM/>