Taifa d'Albarrasí: diferència entre les revisions

La '''taifa d'as-Sahla''' o '''taifa de Xantamariyya aix-Xarq''' o '''taifa dels Banu Razín''', coneguda historiogràficament com a '''taifa d'Albarrasí''' fou un petit regne de taifa establert al voltant de la vila d'[[Albarrasí]] i de la seua [[Serra d'Albarrasí (serralada)|serralada]] per la dinastia [[Amazics|amaziga]] dels [[Banu Razin|Banu Razín]].

 

Fou fundat per un capitost local d'origen amazic, però arabitzat anomenat [[Hudhayl ibn Khàlaf ibn Razín]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]].

 

Hudhayl i els seus descendents, els Banu Razín, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Hudhayl el va succeir [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] ([[1045]]), i a aquest [[Yahya ibn Abd-al-Màlik]] ([[1103]]), que només va gaudir del poder un any.

 

{{Millorar redacció|Els dos paràgrafs es contradiuen||data=2020}}

El [[1090]] el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz de Vivar ''el Cid'']]. Tanmateix, en la lluita per conquerir [[Balànsiya]], el senyor d'Albarrasí va prendre part pels [[almoràvit]]s, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a la [[batalla de Quart de Poblet]] ([[(1094) Siberia|1094]]).

El novembre de 1092, [[Abu-Issa Lubbun ibn Lubbun]], [[visir]] de [[Yahya al-Qàdir]], es va revoltar a [[Morvedre]] en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i va cedir la seua ciutat a [[Abd-al-Màlik ibn Hudhayl]] a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guichard |nom=Pierre |títol=Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII |url=http://books.google.cat/books?id=0vrzEdzdOMUC&pg=PA443&dq=1092+morvedre&hl=ca&sa=X&ei=qJCTT8nWPNCT0QXKmqDZAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1092%20morvedre&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.443 |isbn=8470308521 }}</ref> Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vassallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

 

El [[1104]] la Taifa d'Albarrasí va perdre la seva independència en ser ocupada pels almoràvits. A partir d'aleshores, els Banu Razín es traslladaren a Balànsiya.

 

Uns 60 anys després, el [[1170]], [[Muhàmmad ibn Mardanix]], conegut pel sobrenom de ''Rei Llop'', traspassà el territori al senyor d'[[Estella]] [[Pero Ruiz d'Açagra]] en circumstàncies mai no esclarides, però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel [[Llista de reis de Navarra|rei de Navarra]]. D'aquesta manera s'establí la [[Senyoria d'Albarrasí]], un territori sobirà enclavat entre el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]] en mans d'un feudatari del [[Regne de Navarra]].