Teixit vegetal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 14:
[[Fitxer:Leaf anatomy universal.svg|miniatura|Tipus de teixits en la secció transversal d'una fulla: (1) = [[cutícula]]; (2) = [[epidermis]]; (3) = [[parènquima|parènquima en palissada]]; (4) = [[parènquima|parènquima esponjós]]; (5) = [[epidermis]]; (6) = [[estoma]]; (7) = [[estoma|cèl·lules de tancament]]; (8) = [[xilema]]; (9) = [[floema]]; (10) = [[teixit vegetal#sistema conductor|vasos de la fulla/feix vascular]].]]
 
== Sistema meristemàtic ==
[[Fitxer:Root-tip-tag.png|miniatura|Imatge x10 d'una rel amb meristemes 1) caliptre; 2) centre quiescent; 3) epidermis; 4) còfia; 5) cilindre vascular]]
Després de la formació de l'embrió, el desenvolupament de noves cèl·lules, teixits i òrgans queda gairebé restringit a zones localitzades de teixits embrionaris permanents, anomenades '''meristemes'''. En les plantes, les cèl·lules meristemàtiques són homòlogues funcionals de les [[cèl·lula mare|cèl·lules mare]] que donen lloc a tots els teixits en animals.
Línia 22:
Les cèl·lules que formen aquest teixit es troben en divisió contínua i es caracteritzen per tenir una [[membrana cel·lular|paret cel·lular]] molt prima i els [[cloroplast]]s no diferenciats. En el cas dels meristemes primaris, les cèl·lules són petites i isodiamètriques, mentre que en els meristemes secundaris són cèl·lules més grans, allargades i amb grans [[vacúol]]s. En cap cas hi ha paret cel·lular secundària.
 
== Sistema aïllant o de recobriment ==
=== Epidermis ===
[[Fitxer:Tomato leaf stomate 1-color.jpg|miniatura|Epidermis i estoma en una fulla de tomaquera]]
Línia 37:
S'anomena endoderma a la capa d'un sol estrat de cèl·lules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical amb la funció d'aïllar masses de teixits interns. És característica de les arrels, bé que també es presenta a les tiges. Així, a les arrels és avantatjós per al vegetal separar la part del cilindre central de l'escorça: això ho fa l'endoderma, que generalment és format per una sola capa de cèl·lules prismàtiques vives que, a mesura que van envellint, presenten uns engruiximents de [[suberina]] en forma d'una banda molt característica anomenada '''banda de Caspary''' que regula el pas de substàncies. Al mateix nivell d'aquestes bandes, les membranes apareixen totalment soldades i el citoplasma s'hi manté estretament unit de manera que obliga l'aigua absorbida a travessar el protoplast d'aquestes cèl·lules abans d'accedir als vasos conductors.
 
== Sistema fonamental ==
[[Fitxer:Parenchima amilifero.JPG|miniatura|Parènquima d'una rel de ''[[Ranunculus]]'']]
La massa principal del cos dels vegetals és formada per [[parènquima]]. Es tracta de cèl·lules vives amb la paret cel·lular [[cel·lulosa|cel·lulòsica]] i poc engruixida. Donen solidesa a la planta en tenir les cèl·lules turgents (quan una planta es marceix, és per pèrdua d'aigua parenquimàtica). Quan a la part central d'una rel o d'una tija hi trobem cèl·lules parenquimàtiques, s'anomena [[medul·la vegetal]].
Línia 45:
El parènquima participa, sobretot, en les funcions de nutrició, ja que té un contingut cel·lular molt ric.
 
== Sistema de sosteniment ==
[[Fitxer:Collenchima.jpg|miniatura|Col·lènquima angular en una tija d'[[api]]]]
La majoria de les plantes deuen la seva solidesa i elasticitat als teixits mecànics que es troben essencialment en les parts aèries de la planta, com la tija i la fulla. Se’n diferencien dos, segons que les seves cèl·lules siguin vives i engruixides per cel·lulosa ('''col·lènquima''') o bé siguin cèl·lules mortes i lignificades ('''esclerènquima''').
Línia 53:
: L'[[esclerènquima]] és un teixit primari també de sosteniment i reforça els teixits adults. Les cèl·lules tenen una membrana engruixida i generalment amb lignina; per tant, moren aviat. A l'esclerènquima es diferencien les [[fibre|fibres]] (elements llargs) i les cèl·lules pètries o [[esclereida|esclereides]] (elements més o menys isodiamètrics). L'esclerènquima es troba generalment a més profunditat que el col·lènquima.
 
== Sistema conductor ==
Els teixits conductors de les [[angiospermes]] són el [[xilema]] i el [[floema]] o líber. El '''xilema''' és el principal teixit conductor d'aigua a les plantes vasculars, mentre que el '''floema''' ho és dels nutrients. Tots dos van associats a elements mecànics.
 
Línia 85:
:* ''bicol·laterals'': floema-xilema-floema.
 
== Sistema de secreció ==
A les plantes hi ha diverses cèl·lules i teixits el metabolisme dels quals és orientat a la producció i separació de diversos metabòlits que —a diferència de les substàncies de reserva— són expel·lits fora del circuit metabòlic. Des del punt de vista morfològic, cal diferenciar entre:
 
=== Cèl·lules secretores o idioblasts ===
Són cèl·lules més o menys diferenciades del [[parènquima]] fonamental, on es troben disperses. Poden secretar diverses substàncies com ara olis, [[enzim]]s, [[mucílag]]s i [[sals minerals]] (sobretot de [[calci]]) que es poden trobar en forma de cristalls. Són freqüents els idioblasts cristal·lífers d'[[oxalat de calci]], que poden ser prismàtics, configurar masses esfèriques (anomenades [[Drusa (botànica)|druses]]), o agrupar-se en feixos d'agulles ([[rafidi|rafidis]]). Hi ha un tipus especial d'idioblast cristal·lífer ([[cistòlit]]) que inclou excrescències de [[carbonat càlcic]].