Baldufa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 2:
{{redirecció|burot|burot (impost)}}
[[Fitxer:SaseboKoma1582.jpg|miniatura|Baldufa]]
Una '''baldufa''', '''burot''', '''ballaruga/baralluga''', '''balladora''', '''ballarí<ref>''ballarins, mena de baldufes fetes a finals del “segle passat” a partir d’unesd'unes “eflorescències” seques de la figuera de moro que “àdhuc se les venien pel preu d’unad'una agulla” i amb què el seu pare jugava'', Joan Coromines, DECAT vol.I, 601a31-41</ref>/ballarina''', '''perinola''', '''sarrompa''', '''trompa''' ('''trompellot''' quan és grossa), '''trompitxó/trompitxo/trompitxol/trompitxa/trompill ant.''' o '''viroleta''' i '''ventureta'''<ref>Els set darrers termes especialment per a la que es fa ballar donant-li força amb els dits</ref> és una joguina cilíndrica, troncocònica o rodonenca per la part superior i cònica per l'inferior, feta tradicionalment de fusta en forma de pera, armada d'un maneguet, que es fa ballar donant-li una ''llenderada'' (cop de ''llendera'' o ''cordellina'', un cordell o cordó prim). Cadascun dels cops que es donen a una baldufa col·locada en terra, tirant-li una altra baldufa de costat són les ''dolles'' (cast. cachada). Temps enrere els minyons feien aquesta joguina d'una [[gla]] migpartida, d'un bocí de rodet de fil o d'un bocí de fusta llavorada expressament.
 
Pel cap més prim té el ''capoll'', ''corcoll'', la ''cabossa'' o la ''dolla'' (dit també ''punta'', ''clau'' o ''ferro''), bocinet de ferro que va ficat a la part inferior de la baldufa, i damunt el qual aquesta balla. Pel cap més ample, un ''agafall'' cilíndric, que primer es cordella (s'hi enrotlla la ''cordellina'' o ''corretja'', una llenca de pell o corda amb què es donen cops al trompitxo per a fer-lo ballar) la baldufa i tot seguit es tira amb força a terra.