Diferència entre revisions de la pàgina «Tema (música)»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (Plantilla)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Donada la importància preferent que la [[melodia]] té i ha tingut històricament en la música com a element identificador, molt sovint s'ha identificat la noció de tema amb un material melòdic, però el cert és que també pot actuar com a tema un [[ritme]], un [[acord (música)|acord]] o una seqüència d'acords, una [[textura musical|textura]] i, fins i tot, un element [[timbre (música)|tímbric]].
 
== Condicions per tal que un material es pugui considerar un tema ==
Atès que l'essència és servir de punt de partida d'una composició, aquest material esdevé important al llarg de la composició a la qual serveix de base, ja sigui a través de la repetició i/o de la transformació, els dos elements fonamentals —juntament amb el contrast— de la construcció i composició musicals en la immensa majoria d'[[estil musical|estils musicals]]. Per això mateix és fonamental que el tema, per tal que pugui funcionar bé com a tal, compleixi com a mínim tres condicions:
#Que d'alguna manera o altra es percebi com una unitat, que quan se sent es tingui la sensació que és complet en si mateix. Per això en el cas dels temes que són eminentment melòdics, hi ha algun tipus de correspondència entre tema i [[frase musical|frase]], de manera que el tema és una frase o en són dues.
#Que tingui una certa capacitat de ser transformat de maneres diverses.
 
== Utilització ==
Atès que els compositors no van utilitzar de manera deliberada i amb finalitats constructives la transformació del temes fins al [[Classicisme musical|Classicisme]], alguns, de manera força restrictiva, consideren que, en realitat, no es pot parlar de veritables temes musicals fins a aquest període i estil. És en el Classicisme quan, de la mà de compositors com [[Haydn]] i altres s'aborda allò que s'ha denominat ''desenvolupament temàtic'' quan hom es refereix a l'anàlisi de les obres, o ''treball temàtic'' quan allò que hom analitza és el treball del compositor i les tècniques que utilitza. Aquesta força i importància del tema com a força constructiva s'incrementà, encara més, en el {{segle|XIX}}, sobretot amb el [[música romàntica|Romanticisme]] i va minvar a partir de les primeres dècades del {{segle|XX|s}} amb el procés de dissolució no sols de la [[tonalitat]] sinó també de les principals [[forma musical|formes musicals]] creades en els períodes i estils anteriors.
 
== Evolució del mot en la història de la música ==
Des d'una òptica menys restrictiva hom pot parlar de l'existència de temes musicals a l'[[escola francoflamenca]], concretament en l'ús d'algunes tècniques com el [[cantus firmus]] (una melodia ja coneguda hi és reutilitzada i transformada) o el [[contrapunt]] imitatiu. Semblantment, a la [[fuga]], el ''subjecte'' és el tema melòdic que és objecte d'imitació, mentre que en la majoria de casos apareixen, a més, altres temes melòdics complementaris que reben el nom de ''contrasubjectes''.
 
{{Audio|Johannes Brahms - Variations on a Theme by Joseph Haydn - Theme and Variations 1-3.ogg|Tema i tres primeres variacions de les ''Variacions sobre un tema de Haydn'', de Brahms}}
 
== Relació amb altres materials compusitius ==
En aquells casos en què un tema melòdic és extremadament curt se l'anomena ''motiu''. Probablement un dels més coneguts sigui el del primer [[moviment]] de la cinquena [[simfonia]] de [[Beethoven]], que només conté quatre notes, però dóna origen a bona part del moviment.
 
2.187.763

modificacions