Temps verbal: diferència entre les revisions

Els verbs de les llengües s'estructuren seguint dos models bàsics: l'absolut i el relatiu; essent el primer aquell on el verb pren com a referència temporal el moment de l'enunciació, mentre que el segon pren com a referència el tema de la conversa.

 

El temps s'expressa mitjançant la conjugació dels verbs (un tipus de flexió). Un morfema afegit al final de l'arrel indica de quin temps es tracta, just abans d'indicar la persona i el nombre. Aquests morfemes poden presentar irregularitats però no són freqüents. Si el temps és compost, el morfema s'afegeix a l'auxiliar (el [[verb]] haver) i el verb principal es conjuga en participi.

 

Els temps s'agrupen en tres modes bàsics: [[indicatiu]], [[subjuntiu]] i imperatiu. El mode s'expressa sintèticament amb el temps, mitjançant un únic morfema. A part, hi ha les tres formes nominals del verb.

 

* '''[[Infinitiu]]''': gramaticalment equivalent a un substantiu, moltes vegades és la forma amb què es designa el verb i la forma utilitzada acompanyant l'auxiliar en passat simple i anterior simple. Hi ha també un infinitiu compost: ''haver escrit'', utilitzat per a expressar accions acabades.

* '''[[Gerundi]]''': gramaticalment equivalent a un adverbi, és la forma utilitzada sovint per a expressions que expressen durada o simultaneïtat amb altres accions. S'empra molt per a perífrasis, sobretot amb els verbs ''anar'' i ''estar''. Té també una forma composta: ''havent sortit''.