Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC): diferència entre les revisions

m
Pontífexs romans, Luci Octavi (militar),
m (Llegat (magistratura))
m (Pontífexs romans, Luci Octavi (militar),)
Fou [[cònsols romans|cònsol]] el [[69 aC]] amb [[Quint Hortensi (orador)|Quint Hortensi]] i se li va encarregar la guerra a [[Creta]] que Hortensi havia refusat. El [[68 aC]] va deixar Itàlia amb tres legions i va romandre dos anys en la guerra per el sotmetiment de l'illa. Va tornar a Roma el [[66 aC]]. Va conquerir ''[[Cydonia]]'', ''[[Cnossos]]'' i altres ciutats però els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissió a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut (''[[lex Gabinia]]'') el comandament suprem al [[Mediterrani]] per la lluita contra els pirates, tenia justificat interferir en els afers de Creta.
 
Pompeu va enviar als seus [[Llegat (magistratura)|llegat]]s (encapçalats per [[Luci Octavi (militar)|Luci Octavi]] i després per [[Corneli Sisenna]]) a rebre la submissió. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistència encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir [[Eleuthera]] i [[Luppa]] i en aquesta darrera Octavi fou fet presoner i alliberat, amb repulsió, per Metel (Sisenna mentre havia mort). Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, però les tropes es van retirar de l'illa per alguna raó que no s'ha arribat a conèixer i Octavi es va refugiar amb [[Aristó]] a ''[[Hieraptyna]]'', d'on va fugir en arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment [[Lastenes de Creta]] i [[Panares]] van fer submissió a Metel i la guerra es va acabar.
 
El [[66 aC]] Metel va tornar a Roma però els partidaris de Pompeu al [[senat romà|senat]] li van negar els honors del triomf; Metel va esperar a la vora de la ciutat millors circumstàncies i va romandre allí fins el [[63 aC]] quan se'l va enviar a la [[Pulla]] per fer front a la revolta d'[[esclau]]s induïda pels conspiradors cataliniaris. Al [[62 aC]], a la mort de [[Catilina]], va poder fer l'entrada triomfal a Roma i va rebre el títol de [[Crètic]]; no obstant els dos caps rebels, [[Làstenes]] i [[Pànares]], que havien d'adornar el seu triomf, foren obligats per un tribú a rendir-se davant Pompeu.
 
Crètic es va unir a altres dirigents aristocràtics per oposar-se a Pompeu i van impedir que els actes d'aquest a Àsia fossin ratificats pel senat. El [[60 aC]] el senat el va enviar amb dos persones més a inspeccionar els afers de la Gàl·lia. El [[57 aC]] era [[Pontífexs romans|pontífex]]. Va morir poc després.
 
[[Categoria:Cònsols romans del segle I aC]]
132.052

modificacions