The Police: diferència entre les revisions

El seu estil va passar del pop-punk dels seus inicis (''Outlandos d'amour'') al «reggae blanc» que van practicar a ''Reggatta de Blanc'', explotant el seu succés a tot el món amb el ''Zenyatta Mondatta'', que seria seguit pel ''Ghost in the Machine''. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut pels crítics com una de les seves millors produccions, ''Synchronicity'', en el qual es troba un dels seus temes més coneguts: ''Every Breath You Take''.

 

En general, The Police sempre va actuar en concert com a power-trio (guitarra, baix i bateria com a instruments presents). Les excepcions van ser les següents : al juliol de 1977 van tocar com a quartet, ja que passaven per la transició entre l'arribada del guitarrista Andy Summers i l'acomiadament del guitarrista Henry Padovani. A la girada del disc Ghost in the Machine (1981.10.02 - 1982.09.03), el grup va contractar una secció de vents formada per The Chops. Finalment, per a la girada del disc Synchronicity (1983.07.23 - 1984.03.04), van comptar amb la participació de tres coristes: Michelle Cobb, Dollette McDonald i Tessa Niles. A més, a l'escenari, ja per a la girada de Zenyatta Mondatta, comptaven amb dos sintetitzadors: un per Sting i un altre per Andy Summers, però mai no va entrar en escena un músic de suport.

Capítol a part són els pocs concerts benèfics, que van donar el 1986, puix que van tocar amb Bono, d'U2, i nombroses coristes. En l'homenatge pel seu ingrés al Saló de la Fama, el 10 de març de 2003, van tocar l'última cançó amb la participació de Steven Tyler, Gwen Stefani i John Mayer com a coristes.

* [[Henry Padovani]], [[guitarra]] (1977).

 

* ''[[Outlandos d'Amour]]'' ([[1978]])

* ''[[Reggatta de Blanc]]'' ([[1979]])

* ''[[Synchronicity]]'' ([[1983]])

 

* ''Brimstone & Treacle'' ([[1982]])

* ''[[Every Breath You Take: The Singles]]'' ([[1986]])