Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs de Lloberola i Serradell»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Tomàs de Lloberola i Serradell''' ([[Barcelona]], ''circa'' [[1860]]-[[1931]]) és un [[personatge de ficció]] de la [[novel·la]] ''[[Vida privada]]'' escrita per [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau]], la qual fou publicada l'octubre de l'any [[1932]].<ref name="Josep">Josep Maria de Sagarra. ''Vida privada''. [[Barcelona]]: Llibreria Catalònia, [[1932]].</ref>
 
== El personatge dins del context de l'obra ==
Fou el setè marquès de Sitjar, quart de Vallromana i continuador de 30 generacions que havien viscut sense treballar. Contrarià el seu pare en casar-se amb Leocàdia, perquè aquell el volia per a la filla d'un duc madrileny. Fou president de l'Associació de Catòlics i membre de la junta del Comitè de Defensa Social. Quan vengué el casal familiar del carrer de Sant Pere més Baix, s'instal·là en un pis del [[carrer de Mallorca]] de [[Barcelona]]. No vengué mai del tot la finca de [[Moià]] perquè la considerava expressió i símbol del patrimoni familiar, però quan Frederic l'heretà consistia només en la casa i uns pocs jornals de terra que explotava el mateix [[Masoveria|masover]] (Can Lloberola de Moià fou la residència dels seus antecessors fins que, a començaments del [[segle XVIII]], s'establiren a [[Barcelona]] i [[Ferran VI d'Espanya]] els concedí el marquesat de Sitjar).<ref name="Faulí, Josep, [[1995]].">Faulí, Josep, [[1995]]. ''Diccionari de catalans de ficció''. [[Barcelona]]: [[La Campana (editorial)|Ed. La Campana]]. 192 pàgines. {{ISBN|8488791070}}. Pàgs. 95-96.</ref>
 
Després d'aquest òbit, Leocàdia, gràcies a la pensió que li havia deixat el sogre, es reclogué en un convent.<ref name="Faulí, Josep, [[1995]]."/>
 
== Fragment literari escollit ==
{{cita|
:''"Don Tomàs, amb la [[Dictadura de Primo de Rivera|Dictadura]], no és que cregués realitzat el seu somni, però el [[carlisme]] de Don Tomàs era ja una mica cadavèric, i en la Dictadura hi veia si més no una mena de pacte entre el Sagrat Cor de Jesús i el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]. El mitjancer d'aquest pacte era el general [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]], i les tonalitats del pacte consistien a enaltir la religió i la moral i aniquilar l'[[anarquisme]], el [[sindicalisme]], el [[comunisme]] i el [[catalanisme]], que eren les coses que a Don Tomàs li feien més horror. Don Tomàs creia que amb un quant temps de [[Severiano Martínez Anido|Martínez Anido]] i de [[Pedro Segura y Sáenz|Cardenal Segura]], a [[Espanya]] fóra possible instaurar un tribunal que s'assemblés a l'anacrònic del [[Sant Ofici]].
2.188.156

modificacions