Tomás Bretón y Hernández: diferència entre les revisions

De tornada a Madrid va ocupar la càtedra de composició del Real Conservatori, on va tenir entre altres alumnes a [[Julio Gómez García]], i en [[Vicente Arregui Garay]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. I, pàg. 876 ({{ISBN|84-239-4571-5}})</ref> i després la direcció d'aquest. L'any 1872 va rebre, junt amb [[Ruperto Chapí|Chapí]], el primer premi del Conservatori, i després d'això va fundar la Unió Artística Musical, que dirigiria per molt de temps. Seguint l'exemple de Barbieri, hi va treballar, amb èxit, per tal d'aconseguir estrenar obres estrangeres i espanyoles. Va morir a Madrid el 2 de desembre de 1923.

 

Durant tota la seua vida junt amb [[Joan Gamisáns Arabí]], va treballar durament en defensa d'una òpera autòctona original que poguera impulsar els compositors espanyols en aquest terreny. Desafortunadament el seu projecte no va reeixir, a conseqüència la manca d'un corrent unitari, de l'existència d'esforços incoherents i esbiaixats i d'una reiterada falta d'interès del públic.

 

Va compondre nombroses [[sarsuela|sarsueles]] i [[òpera|òperes]]. La seua obra ''[[La verbena de la Paloma]]'' es considera com un dels models clàssics del ''[[género chico]]'' i un retrat musical sense comparació del Madrid de finals del {{segle|XIX}}.

 

* ''Los dos caminos'', sarsuela en 1 acte estrenada en [[1874]] amb [[llibret]] de Calixto Navarro.

* ''El viaje de Europa'', òpera en 2 actes (1874) amb llibret de Feliu y Codina.