Blindatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{optimitzat referències}} |
|||
Línia 1:
El terme '''blindatge''' es refereix a les barreres físiques de protecció, utilitzades en els sistemes de transport i/o combat per reduir o evitar el dany causat pel foc enemic.
La majoria dels vehicles de combat blindats són fabricats amb planxes d'aliatges d'acer soldades, o més rarament a causa del seu cost, formades en una sola peça, i en alguns casos [[alumini]] o altres aliatges lleugers com fibres sintètiques. L'efectivitat relativa d'un determinat blindatge és expressada per la semblança de la seva resistència amb una planxa d'acer laminat homogeni (RHA o ''Rolled Homogeneous Armour'').<ref name="blindatge1">[http://www.revuemilitairesuisse.ch/node/83 Sobre l'evolució del carro de combat] {{fr}}</ref>
[[Imatge:Leclerc-0013.jpg|thumb|300px|El carro de combat Leclerc utilitza blindatge compost.]]
Els carros no estan protegits per un blindatge d'espessor uniforme, si no que el grossor depèn de la [[probabilitat]] de rebre un impacte en cada zona. Per això, la part on haurà un major nivell de protecció serà el frontal de la torreta. Hi va l'[[armament]], i en la major part de les ocasions cal exposar aquesta zona al foc enemic al disparar. La inclinació del blindatge és variable, encara que tots els dissenys moderns la tenen, fins i tot els models amb blindatges composts, especialment difícils de modelar.
Línia 15:
La part posterior és la menys probable a rebre atacs i per això consta d'un blindatge testimonial capaç de resistir tirs, explosions no directes, magranes i metralla. Un impacte de qualsevol arma anticarro en aquesta zona pot destruir fàcilment al [[tanc]] més modern imaginable, arribant a combustible, municions o cistella de la torreta. En tot cas la pèrdua de mobilitat li converteix en un objectiu immillorable.
[[Imatge:IWM-MH-9922-Crossley-Armoured-Car.jpg|thumb|right|220px|Cotxe blindat de l'època]]
En l'actualitat, els tancs són vulnerables als atacs especialitzats amb [[míssil]]s i l'atac aeri. Durant la Segona Guerra Mundial, els coets de l'aviació van guanyar una reputació de temibles, especialment a França després de la [[Batalla de Normandia]]; les anàlisis després de la guerra van revelar que moltes baixes eren tirs errats. Els canons dels avions disparaven munició perforant com el de 40 mm dels [[Hawker Hurricane|Hurricane]] o el de 37 mm dels [[Junkers Dj. 87|Stuka]] també podien ser efectius. Fins i tot un [[còctel Molotov]] en la zona del motor, podia inutilitzar o destruir la majoria dels carros de combat.<ref
Abans de la Segona Guerra Mundial, diversos dissenyadors de tancs van intentar inclinar el blindatge en carros de combat experimentals. L'èxit més famós i encertat d'aquesta idea va ser el [[T-34]] soviètic. Posar en angle les planxes de blindatge augmentava la seva eficàcia contra projectils, ja que augmentava el seu ample efectiu perpendicular, i incrementava la possibilitat de desviament.
Línia 27:
Fins i tot els projectils [[HEAT]] més petits perforen diverses desenes de centímetres d'acer RHA independentment de la distància de tir. Cap blindatge podia combatre els seus efectes fins que es va descobrir per casualitat, mentre s'estudiaven els efectes de projectils [[HEAT]], que una explosió propera a l'instant d'impacte podia impedir la formació del letal doll de gasos i coure incandescent: havia nascut el blindatge reactiu o [[ERA]]. Un científic alemany va descobrir provant càrregues HEAT contra tancs russos que aquest penetrava el blindatge, però mai trobava rastre del doll de plasma en el costat oposat de l'interior de la torreta. En canvi, observava que algunes beines de projectils havien esclatat. Això li va induir a pensar que una explosió contribuïa a evitar el [[efecte Munroe]] de les càrregues buides. Així, l'ERA constava de plaques metàl·liques aparedant explosiu plàstic, que detonava davant impactes d'un [[HEAT]] i creava una ona de xoc que desviava la força destructiva. Encara que la protecció estava lluny de ser òptima es va considerar un gran avanç ja que afegint poc pes es millorava de forma dràstica l'efectivitat del blindatge.
No obstant això els fabricants de municions van aprendre la lliçó i van crear projectils [[HEAT]] amb cap dual; al principi del projectil havia un primer cap explosiva que detonava el [[ERA]], i el segon cap de guerra destruïa el carro sense problemes.<ref
Fins a finals dels [[Dècada de 1970|70]] ningú va ser capaç de contrarestar aquesta potència destructiva, ja que un blindatge RHA que resistís un impacte seria tan gruixut com poc pràctic en virtut del seu pes. Així van néixer els blindatges composts, dels quals el cridat blindatge [[Chobham]] va ser el primer a ser usat en un tanc fabricat en sèrie, el M1 Abrams. De composició desconeguda, solament va transcendir que es componia de capes d'acer amb ceràmica entre elles. Aquestes plaques ceràmiques oferien la millor protecció al deflectir fàcilment el doll de plasma de les càrregues buides. Posteriorment va ser equipat en el Challenger britànic, i encara s'usa avui dia en les versions modernes de les sèries M1 i en el Challenger 2, encara que amb profundes i secretes modificacions. Aquests blindatges augmentaven enormement la protecció equivalent RHA de manera que, per exemple, el frontal de la torreta del M1A1 oferia més de mil mil·límetres de protecció RHA contra projectils HEAT, ara incapaços de destruir el carro fins i tot amb caps de guerra duals. El [[Leclerc]] francès, [[Leopard]] 2 i Merkava són altres tancs pesats equipats amb moderns blindatges composts, especialment el Leclerc. És el més modern, i el seu blindatge és lleuger i molt resistent.
Línia 33:
No obstant això l'enemic a batre pels blindatges són els penetradors cinètics o KE. Són llargues barres d'aliatges de metalls pesats estabilitzades amb aletes que concentren tot el seu pes i velocitat després del tir en una àrea molt petita, de manera que la seva enorme energia cinètica destruïx per força bruta el blindatge i introduïx restes de metralla en l'interior de l'habitacle del tanc, que reboten en les parets interiors i causen la mort dels tripulants. L'espessor del blindatge és l'única protecció davant aquests bulldozers voladors, molts capaços de perforar més de 500 mil·límetres d'acer RHA a 2.000 metres i els més sofisticats d'urani empobrit superen els 800 mil·límetres de penetració en planxes RHA.
Altres projectils són més moderns, com els caps de guerra [[HESH]] utilitzen explosius plàstics que s'aixafen contra el blindatge del vehicle i detonen, descarregant una poderosa fona de xoc de tal magnitud i freqüència que provoca la deformació de la cara interior del blindatge, matant als tripulants sense necessitat de penetrar el blindatge. Com a defensa, a part de l'espessor del blindatge, alguns vehicles duen capes de materials anti-metralla en el seu interior, com el M1A1 HA que equipa pesades lloses d'[[urani]] empobrit.<ref
| |||