Diferència entre revisions de la pàgina «Tuculor»

4 bytes afegits ,  fa 1 any
m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Les idees d'Abdul Qadir Kane van restar en un grup de gent; el lloc on més foren adoptades fou la vall mitjana del Senegal, en ple Futa Toro, que van fer de la cultura musulmana el seu senyal d'identitat ètnica. Foren anomenats ''takulors'' (per Takrur), nom que després els francesos haurien interpretat com ''tot color'' (''tout coleur''). Un dels personatges que van donar relleu als tucolors fou [[al-Hadjdj Umar]], nascut a l'oest del Futa Toro a final del segle XVIII, que va fer una guerra santa contra els [[malinkes]] i [[bambares]] (avui a l'oest de [[Mali]]), que vers 1858/1859 havia reunit un exèrcit de 40.000 persones; el seu fill i successor Ahmad Shekhu va governar fins a l'arribada dels francesos als últims anys del segle. El seu estat fou anomenat ''Imperi tuculor''. Seydu Nuru Tal, nét d'al-Hadjdj Umar, va seguir mantenint la identificació de Futa Toro i els tuculor amb la militància islamista durant el govern colonial (1920-1960). La diversificació de les pràctiques islàmiques i les seves reformes i l'expansió de la llengua pular per l'Àfrica occidental, combinats amb l'absència d'una autoritat islàmica central, va atenuar després aquesta característica, però encara subsisteixen associacions militants musulmanes que s'anomenen ''tuculor''.
 
== Referències i bibliografia ==
* M. Delafosse, ''Haut Senegal-Niger'', París 1912.
* D. Robinson, ''Chiefs and clerics. Abdul Bokar Kane and the history of Futa Toro 1853-91'', Oxford, 1975.
{{Grups ètnics Mauritània}}
{{Grups ètnics Senegal}}
2.187.917

modificacions