Tugíbides: diferència entre les revisions

En l'època dels [[taifa|regnes de taifes]], alguns dels primers emirs dels emirats de [[emirat de Larida|Làrida]] i [[emirat de Saraqusta|Saraqusta]] foren d'aquesta [[família]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del 2000. {{ISBN|84-297-4706-0}}, p. 251.</ref>

 

Segons l'historiador i erudit andalusí [[Ibn Hazm]], els tugíbides de l'[[Àndalus]] descendeixen del germà d'Amira ibn al-Muhàjir; aquest fou un personatge membre de la tribu Banu Tujib que va venir amb [[Mussa ibn Nussayr]] i fou governador de [[Barcelona]] durant dos anys en els primers decennis del {{segle|VIII|s}}; el seu germà es deia Abd-Al·lah ibn al-Muhàjir i seria el tronc de tota la família; una altra branca de la tribu dels Banu Tujib, coneguda com els Banu Salama, va exercir el poder local a [[Osca|Waixqa]] fins que en foren expulsats per una revolta popular el [[798]].

 

Al {{segle|IX|s}} la família es desenvolupava a la [[vall de l'Ebre]] però els [[Banu Qassi]] exercien el predomini i el [[852]] arribaven al govern de [[Saragossa|Saraqusta]]. L'emir [[Muhàmmad I]] va recórrer a la família dels Banu Tujib per ser els seus delegats a la [[Marca Superior]] (vers 880); llavors la família tenia com a cap a Abd-ar-Rahman ibn Abd-al-Aziz ibn Abd-Al·lah; l'emir va fer restaurar o fortificar diverses localitats del sud de la Marca entre les quals la principal fou [[Daroca|Daruka]], que probablement era on ja estaven assentats; foren encarregats de combatre pel govern a canvi d'una retribució de cent [[dinar]]s per campanya; això va debilitar als Banu Qassi i els tugíbides, amb Abu-Yahya Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Ànkar, es va imposar a Saraqusta el [[890]].

 

El poder central fou restaurat per [[Abd-ar-Rahman III]], que el [[935]] i [[937]] va fer expedicions per arrabassar als tugíbides el control de la Marca. En la primera expedició els caps tugíbides de Daruka, Yunus ibn Abd-al-Aziz, i de [[Calataiud]], foren fets presoners i executats, però mig centenar més de membres del clan que també foren capturats, foren finalment amnistiats. En l'expedició del 937, Saraqusta va estar assetjada tres mesos i el cap local, [[Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí]], va acabar per rendir-se i va acceptar trencar els seus contactes amb [[Ramir II de Lleó]], però a canvi de conservar el govern local tot i que com a tributari del [[califat de Còrdova|califa de Qúrtuba]]. Entre els més propers al governador hi havia el [[cadi]], Man ibn Muhàmmad que també era un tugíbida però potser de la branca anomenada [[Banu Sumàdih]] (en la qual apareix el nom de Man, poc freqüent).

 

No se saben la major part dels noms dels governadors locals a la Marca Superior durant el període d'Almansor, però segurament els tugíbides hi van tenir part destacada; el 1006 un tugíbida governava [[Osca|Waixqa]], que al segle anterior havia estat en mans dels [[Muladita|muladites]] [[Banu Amrus|Banu Xabrit]], i pertanyia a una branca separada, la dels Banu Sumàdih; el seu nom era Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih. No se sap fins quan Sinaja va ser governador a Saraqusta, però més tard apareix al càrrec un altre tugíbida, descendent de la branca de Daruka i de Yunus ibn Abd-al-Aziz, executat pel califa el 935/936, de nom [[al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí]], que era general i governador de [[Tudela|Tutila]] el 1005/1006 i hauria aconseguit el nomenament del califa [[Sulayman al-Mustaín]] el [[1013]].

 

Posteriorment el califat va desaparèixer i al-Múndhir va quedar com a sobirà prenent els [[làqab|''làqabs'']] d'al-[[Hàjib]], al-Mansur i Dhu-r-Riyassatayn; potser fou investit pel primer califa [[hammudita]] [[Alí ibn Hammud an-Nàssir]] (1016-1018); va expulsar de [[Osca|Waixqa]] el seu parent llunyà Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih, que es va haver d'exiliar a [[València|Balànsiya]] i el fill del qual [[Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih]], fundarà més tard la dinastia [[Banu Sumàdih]] a [[Taifa d'Almeria|Almeria]]. Sota pressió dels [[Regne de Navarra|navarresos]] es va aliar al [[comte de Barcelona]] i al [[comte de Castella]], aliances segellades per sengles matrimonis.

 

 

== Referències ==

 

<!--ORDENA generat per bot-->