Unió de la Llengua Neerlandesa: diferència entre les revisions

La '''Unió de la Llengua Neerlandesa''' o la '''Nederlandse Taalunie''' {{nl}} fou pactada el [[1980]] a [[Brussel·les]] per preservar la unitat de la [[neerlandès|llengua neerlandesa]] i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengua oficial o molt usada. Els primers socis van ser [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].<ref>Text complet del pacte: [http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Verdrag inzake de Nederlandse Taalunie» {{nl}}], Brussel·les, 9 de setembre de 1980 (en català: Pacte sobre La Unió de la Llengua Neerlandesa)</ref>

 

[[Fitxer:NedTaalunie.PNG|miniatura|esquerra|'''Unió de la Llengua Neerlandesa'''<br>Blau: membres<br>Altres colors: altres estatuts de cooperació]]

La Unió de la Llengua Neerlandesa és un pacte de col·laboració en l'àmbit de la llengua, la filologia, l'ensenyament de la llengua i la literatura. Els pactants van decidir d'establir una [[ortografia]] comuna, desenvolupar junts eines cares i obres de referència, millorar l'ensenyament de la llengua i influir la política lingüística [[Unió Europea|europea]]. La Unió s'afanya per crear bones relacions amb [[Sud-àfrica]], que malgrat el gran nombre de gent que parla [[afrikaans]], una llengua molt parent al neerlandès, encara no és membre, igual que amb [[Namíbia]] on l'afrikaans és una [[llengua vehicular]]. La Unió també té una relació especial amb [[Indonèsia]], on el neerlandès pel passat colonial encara és molt parlat, tot i no ésser una llengua oficial.

 

Les antecedents de La Unió remunten a l'[[edat mitjana]] i l'època de [[Disset Províncies]], quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial per la llengua. Tot i que el mot ''Nederlantsch'' aparegué per a la primera vegada en un [[incunable]] de 1482, era de costum d'utilitzar el gentilici de la regió o la ciutat on hom es trobava per a designar la llengua.<ref>[http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Memorie van Toelichting bij het verdrag inzake de Nederlandse Taalunie»], 9 de setembre de 1980, (en català: Memòria de d'aclariment annexa al Pacte sobre La Unió de la Llengua)</ref> Les denominacions més freqüents van ser flamenc, brabançó i holandès i també ''Nederduits'' (baix alemany). El mot ''duits'' significava a l'origen ''llengua del poble'' en contrast amb el [[llatí]]. Aquest fet va conduir a una confusió que subsisteix fins avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No són rares les persones a la península Ibèrica que creien que flamenc i holàndès són dues llengües diferents.

 

La separació política durant més de dos segles va augmentar considerablement les divergències i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una “llengua flamenca”. Els quinze anys de reunió del nord i del sud durant el [[Regne Unit dels Països Baixos]] de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Després de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificació de la llengua, com que aspirava crear una única llengua oficial, el [[francès]]. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Països Baixos, semblava una política ideal per a marginalitzar la llengua: una situació molt semblant a la política lingüística actual al [[País Valencià]]. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congrés lingüístic a [[Gant]] i el [[1864]] un primer decret belga sobre una ortografia uniforme del neerlandès que el 1883 va ser adoptat també pel govern dels Països Baixos. Des d'aleshores es van crear diverses comissions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universitats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creació de La Unió de la Llengua Neerlandesa.<ref name="Toelichting"/>

 

El nom oficial del pacte és «Tractat entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre La Unió de la Llengua Neerlandesa».<ref>En neerlandès: Verdrag tussen het Koninkrijk België en het Koninkrijk der Nederlanden inzake de Nederlandse Taalunie.</ref> i l'objectiu és: «la integració dels Països Baixos i de la Comunitat neerlandesa de Bèlgica en l'ambit de la llengua i literatura neerlandeses al sentit més ampli.» Una de les seves activitats més conegudes és l'edició de la ''Llista de les paraules neerlandeses''<ref>Nederlandse Taalunie, ''Woordenlijst de Nederlandse Taal'', Tielt/Den Haag, 2005, 14è edició, {{ISBN|9789012105903}}</ref> que és el registre normatiu de l'ortografia. Normalment es preveu una nova edició cada deu anys, però després de la controvèrsia sobre l'edició actual, s'ha decidit que el 2015 no hi haurà cap revisió.

 

La moció de conclusió de la conferència ''Neerlandès, llengua universal'', a l'ocasió del 30è aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: «els participants van explorar com es podria més utilitzar el parentiu entre l'afrikaans i el neerlandès. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiència sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingüe, l'exploració d'altres llengües i infraestructures podrien ser un enriquiment per a tots.<ref>[http://taalunie.org/sites/taaluniecorp/files/Slotverklaring.pdf «Slotverklaring Nederlands, wereldtaal» {{nl}}] Brugge, 20 november 2010, pàgina 2 (en català: Conclusió de la conferència, neerlandès, llengua universal)</ref> A la mateixa ocasió la president de la junta dels ministres de La Unió de la Llengua Neerlandesa i el ministre d'Arts i de Cultura de Sud-àfrica van subscriure una declaració d'intencions per a millora la col·laboració.<ref>Text de la declaració vegeu [http://taalunieversum.org/sites/tuv/files/downloads/south-africa_letter_of_intent.pdf «Letter of intent for closer cooperation»{{en}}]</ref>

 

* La publicació de la Llista dels mots neerlandesos

* Des de 1986 el lliurament del [[Premi de les Lletres neerlandeses]], el premi triennal més prestigios de la literatura neerlandesa